BeBlog

La NASA bombardejarà avui la Lluna. Cap a dos quarts de dotze del migdia la sonda Lunar Crater Observation and Sensing Satellite (LCROSS) se separarà del coet Centaure, que toparà al pol sud lunar i aixecarà una polseguera immensa. La sonda el seguirà i analitzarà la pols abans d’estavellar-se. No és pas cap guerra espacial, sinó solament una recerca científica: es tracta de saber si hi ha aigua. Ho podeu veure en directe per internet.

El coet farà un forat d’uns vint metres i l’impacte es podrà veure des de la Terra amb un telescopi d’astrònom afeccionat. Això sí, des del nostre país serà difícil de veure, perquè hi haurà massa claror al cel. De totes maneres, la televisió IP de la NASA i el portal Slooh transmetran l’espectacle espacial en directe.

L’experiment es fa a la zona de la Lluna on els científics estimen que és més probable que hi hagi aigua. La topada aixecarà molta pols i remourà molta roca, mercès a la poca gravetat del satèl·lit, i la sonda LCROSS podrà fotografiar i analitzar el núvol de pols abans d’estavellar-se a terra. Els científics esperen que n’hi hagi prou per a trobar indicis irrefutables d’aigua i per a poder calcular quanta n’hi pot haver a la Lluna.

Trobar aigua a la Lluna és bàsic per als científics, no solament per a entendre com es formà el satèl·lit i quina història ha tingut, sinó perquè podria ser molt útil per a futures missions espacials. De moment, la presència d’aigua és solament una hipòtesi, però hi ha indicis que la fan força probable. Per tot plegat, observatoris de tot el món, el telescopi espacial Hubble i la sonda Lunar Reconnaissance Orbiter (LRO), que orbita la Lluna, estaran a l’aguait d’aquest experiment.

La missió ha costat setanta-nou milions de dòlars i un equip de mig centenar de científics s’hi ha dedicat exclusivament durant més de dos anys. Encara que sembli molt costós, de fet, és un projecte molt més barat que no alguns altres de semblants de la NASA, que el 2010 tindrà un pressupost de 18.690 milions de dòlars. De fet, si la missió funciona bé, pot ser un punt d’inflexió per a la NASA, amb vista a futures expedicions, més barates i ràpides de preparar.

Via | Vilaweb