BeBlog

Si hi ha alguna cosa que m’encanta de l’App Store és la capacitat de demostrar al món sencer que qualsevol persona amb una bona idea pot triomfar, és igual que no sigui una gran companyia, ni cal tenir milers de milions de dòlars, una bona idea és suficient ..

És el cas d’aquest motor gràfic creat per Ben Hopkins i el qual mostra a mode de demo les possibilitats de l’iPhone 3GS amb el tractament d’imatges 3D.

El resultat, com podeu veure en el vídeo que acompanya l’entrada, és fantàstic i realment aconsegueix un interessant efecte 3D sense necessitat d’ulleres ni dispositius externs. El funcionament és similar al d’un holograma encara que en aquest cas fa servir la brúixola acceleròmetres de l’iPhone per poder moure les imatges i crear l’efecte.

Actualment el desenvolupador es troba treballant en un joc complet basat en una experiència similar a la proposta i en qüestió de mesos promet tenir acabada l’aplicació en la seva totalitat.

Vía | XatakaMovil

Envia les cerques en xinès a un cercador de Hong Kong, de manera que respecta les regles de censura del domini .cn però ofereix als xinesos una versió lliure des de la regió autònoma

Després de setmanes d’especulacions, Google ha tancat finalment el seu portal a la Xina. Des d’ara, el domini xinès de Google (Google.cn), redirecciona automàticament al domini de Hong Kong (Google.com.hk). Ja han passat dos mesos des que Google va anunciar que no acceptaria durant massa més temps les normes de censura de Pequín, encara que això suposés el tancament de la seva central a la Xina.

Amb aquesta decisió Google fa front a les normes de censura xineses però d’una forma molt estudiada. El govern xinès obliga a que les webs sota el domini nacional .cn acceptin normes de censura i s’adaptin políticament a les decisions del govern de la república popular. Reenviant el tràfic de Google.cn a Google.com.hk l’empresa californiana no trenca les normes del país ja que a www.google.cn simplement no hi ha continguts. El govern xinès bloca l’accés a altres versions internacionals de Google però en redirigir el tràfic cap a la web de Hong Kong Google planteja un important problema al govern xinés. En primer lloc perquè per al govern xinés resulta molt difícil blocar una web de Hong Kong. Seria com admetre que és una ciutat estrangera, cosa que no pot fer de cap manera. Però la realitat és que la regió autònoma de Hong Kong, i també la de Macau, són ben diferents de la resta de la Xina ja que els pacte de retorn amb Gran Bretanya i Portugal van incloure condicions que garantien un nivell de llibertat d’expressió superior al de la Xina continental. Fins ara el Google de Hong Kong era una versió poc diferent de la versió general de la Xina però ara és una versió clarament sense censura. El govern xinès podria intentar tancar-lo o obligar-lo a acceptar la censura però això seria legalment molt complicat i desencadenaria un enorme conflicte polític entre Hong Kong i la Xina o fins i tot a nivell internacional. El sistema judicial de Hong Kong és completament independent del de la Xina i es basa en la common law britànica així que una pressió del govern xinès en favor de la censura segurament seria contestada per les autoritats judicials i polítiques de la ciutat.

Google defensa, per això, que aquesta decisió és una “solució raonable” als desafiaments als quals s’han enfrontat la companyia.

Google confia que el Govern xinès respecti la seva decisió, tot i que ha reconegut que és conscient que podria bloquejar l’accés als seus serveis en qualsevol moment. Per aquesta raó es compromet a seguir molt de prop els problemes d’accés i ha creat una pàgina web, que s’actualitzarà diàriament, perquè tothom pot veure si els seus serveis estan disponibles a la Xina. Google concreta que la decisió d’oferir serveis en xinès simplificat està especialment dissenyada per als usuaris de la Xina continental, que es connectaran a través dels servidors de Hong Kong. Per part seva, els usuaris d’aquest país seguiran rebent el seu servei habitual.

Tot i això l’empresa adverteix que, “a causa de l’increment de càrrega en els servidors de Hong Kong i la complicada naturalesa d’aquests canvis”, els usuaris podrien veure certa desacceleració en el servei i no tenir accés de manera temporal a alguns productes mentre es canvia el servei. D’una altra banda, Google confirma que té intenció de continuar amb les seves operacions d’R+D a la Xina, així com de mantenir una presència de vendes, la mida de les quals dependrà en part de la capacitat dels ciutadans d’accedir al seu domini de Hong Kong.

El cas Google s’ha estès més enllà de la censura i ha creat un nus diplomàtic en les relacions amb els Estats Units, ja de per si malmeses per les disputes sobre la venda d’armament a Taiwan i les reunions del president nord-americà amb el Dalai Lama, líder espiritual tibetà considerat una amenaça política per la Xina.

Durant el cap de setmana, un portaveu del govern, Xinhua, va acusar Google, en declaracions de premsa, de buscar el malestar polític per haver llençat greus acusacions al govern xinès de donar suport als atacs hacker i de mirar d’exportar la seva pròpia cultura.

Via | Vilaweb

A on aniria si volgués veure una entrega de la sèrie Muchachada Nui, l’últim discurs d’Obama o el cop de taló de Guti contra el Deportivo de La Corunya? A YouTube. Doncs, encara que sembli mentida, la pàgina de vídeos propietat de Google compleix només cinc anys. La versió espanyola, quatre. En tan poc temps s’ha convertit en una eina quotidiana, gairebé iprescindible, per als internautes. I ha transformat la manera de consumir productes audiovisuals. A Espanya compta amb 14 milions d’usuaris únics, un 20% més que el 2008, segons revela María Ferreras, responsable de relacions amb socis estratègics d’aquest web. Cada minut es pugen 20 hores de continguts i cada dia es veuen més de 1.000 milions de vídeos a tot el món.

“L’usuari té tot el control: decideix què veure i quan. A més, és molt fàcil: còpies l’enllaç i l’hi envies per correu electrònic a tota la gent que vulguis, o el incrustes a la teva amistat, el teu blog … “, reflexiona el director de cinema Guillermo Zapata. Fa quatre anys va penjar el seu primer curt, El que tu vulguis sentir, a YouTube. Des de llavors ha rebut més de 100 milions de visites. Un triomf que li ha permès rodar el seu segon treball, I tot va bé, que, de moment, “només” ha estat vist 120.000 vegades. “Tot i així, ha tingut més espectadors que si hagués passat per tots els festivals de curts d’Espanya”, argumenta.

Hi ha bastants com el seu. El de més èxit és el de l’uruguaià Fede Álvarez. El seu curt Atac de pànic ha impressionat més de sis milions de persones. Entre elles, a un productor de Hollywood que ha avançat gairebé 40 milions d’euros per al seu primer film.

Aquesta web també ha estat un trampolí per a la sèrie Quina vida més trista. Després de l’èxit dels seus esquetxos a YouTube, La Sexta va comprar el format fa dos anys. Els capítols de televisió es poden veure també online. “No posar alguna cosa en Internet per por que es vegi menys en la cadena és absurd. És una plataforma que suma, no resta. Perquè la major part de la gent que et veu a Internet no ho farà mai a la televisió”, explica el seu director, Rubén Ontiveros.

Però al principi les televisions i productores estaven més que receloses, com reconeix José Luis López de Ayala, director d’Agències de Google. Ara totes les cadenes de difusió nacional menys Telecinco tenen el seu propi canal a YouTube. “S’han adonat que és una oportunitat de negoci i que poden reforçar els seus productes”, avança. La seva companya Maria Ferreras posa com a exemple el programa de David Letterman, que emet la cadena nord-americana CBS. “Estava en decadència i havia perdut públic jove. Van començar a penjar els moments més divertits, polèmics o interessants i la gent es reenganxar”, explica.

A més, Internet completa una informació que les dades d’audiència només s’esbossen. “La gent et diu per què els ha agradat alguna cosa o el que troben a faltar. I això et serveix d’orientació”, confessa Ontiveros. De fet, la meitat dels vídeos de YouTube tenen comentaris o valoracions, segons apunta López.

Però el que ha acostat a discogràfiques, televisions i productores cinematogràfiques a aquesta pàgina ha estat la possibilitat de controlar la presència dels seus continguts en ella. Després de tenir problemes amb els drets d’autor-Warner i Telecinco van retirar els seus continguts-es va crear una eina gratuïta, anomenada Content ID, que permet a les empreses audiovisuals decidir quins dels seus productes es veuen a YouTube. “Per exemple, poden bloquejar una sèrie per sempre, o fer-ho només durant una temporada”, explica Ferreras. El programa rastreja en temps real els fitxers que s’estan pujant i si algun conté imatges d’aquesta sèrie, evita que es publiqui. També ofereix a l’empresa la possibilitat de “treure rendiment econòmic”. És a dir, deixar que es pugi el vídeo i posar-li publicitat. L’eina identifica arxius d’àudio i vídeo per separat. “Vaja, que si li has posat al vídeo de la comunió del teu fill una cançó de Shakira i Sony vol, pot aparèixer mut o amb publicitat”, fa broma Ferreras. Una cosa semblant podia haver passat a La Terremoto de Alcorcón, que el 2006 es va fer famosa amb una versió del vídeo de Madonna Hugh Up Rodar el seu “homenatge” li va costar 30 euros, invertits en “cervesa i ganxets”, i li va reportar una carrera artística. “Li dec la vida a YouTube”, diu entre rialles.

Aquesta pàgina no només s’enfronta a problemes de copyright. Entre les gairebé 90.000 hores d’imatges que es pugen al mes, es colen continguts pornogràfics, vexatoris i delictius. Com quan el 2007, un jove va publicar un vídeo on es reia d’un esquizofrènic en ple deliri. “Qualsevol usuari que vegi un contingut que consideri inadequat pot notificar. Un equip actiu 24 hores revisa totes les queixes i actua. Hi ha vídeos que s’han eliminat en menys de 20 segons”, explica Ferreras. El problema és complex i la solució no és infalible.

En els aspectes negatius i en els positius, YouTube està canviant la forma en què la població consumeix productes audiovisuals, segons diu López. “Tots acabarem veient continguts en línia i la indústria haurà d’adaptar-se”, assegura el director d’Agències de Google. Ontiveros matisa: “YouTube mai acabarà amb la televisió, igual que el VHS no va acabar amb el cinema”.

Via | ElPais

Una aplicació facilita la conversió de vídeos al format obert Theora

L’enciclopèdia en línia i col·laborativa Wikipedia, la més completa en continguts i recursos, fins ara no havia explotat gens un mitjà que, com més va, més pes té a internet: el vídeo. Però això és a punt de canviar, gràcies a una campanya de l’Open Video Alliance per introduir-l’hi. La campanya, anomenada explícitament Let’s Get Video on Wikipedia, explica pas a pas com els editors i col·laboradors de l’enciclopèdia poden afegir vídeos als articles de la Wikipedia, com tots aquests.

En aquest pas cap al vídeo, s’ha fet un esforç per facilitar la conversió de vídeos a Theora, el format obert que fa servir Wikipedia. La Participatory Culture Foundation, impulsora del reproductor de vídeos en línia Miro, ha presentat una aplicació de conversió a Theora per a Windows i Macintosh.

Permet l’accés a webs fins ara vetades

Google ha desafiat la censura xinesa i permet, des d’avui, l’accés des de la Xina a webs que parlen de les protestes de Tiananmen, del Tíbet i de moviments independentistes. El gegant d’internet nega que hi hagi hagut cap canvi en la seva política i diu que continua filtrant els continguts del motor de cerca, però el cas és que la famosa fotografia de l’home davant els tancs, feta a la plaça de Tiananmen el 1989, ara es pot veure a internet des de la Xina, com algunes webs dissidents més.

Fa pocs dies Google es va declarar disposada a deixar la Xina, el mercat més important de l’Àsia, per manca d’avenços en les negociacions que menava amb el govern de Pequín.

Vía | VilaWeb