BeBlog

Sony mai s’ha caracteritzat per fer que els seus productes siguin especialment compatible amb l’ecosistema Apple. Per exemple, la seva Media Manager, amb el qual controles el que integres en els seus reproductors mp3 Walkman o en els seus consoles portàtils (primer PSP i ara Vista Vita) només tenen versió per a Windows, cosa que obliga a fer malabarismes als usuaris de Mac que tinguin un dels seus dispositius. No obstant això, Music Unlimited, l’Spotify de Sony, sí que estarà disponible per fi per l’iPhone.

Ho ha confirmat el propi Tim Schaaff, el màxim responsable de Sony Entertainment Network, en el CES: en el primer quadrimestre de 2012 tindrem aplicació per iOS d’aquest servei de música en streaming, que compta amb el poderós catàleg musical de Sony i dels seus distribuïdores associades com a principal atractiu. El servei (de pagament) funciona francament bé, amb terreny per a la millora però accés a una immensa biblioteca de música. En la seva versió per iOS aportaria les capacitats offline que ja s’han vist en l’aplicació d’Android.

D’aquesta manera, amb Spotify i Music Unlimited, els dispositius iOS començaran a comptar ja amb aplicacions específiques dels principals serveis de música en streaming. Amb Grooveshark sense possibilitat d’entrar en aquest terreny i Google Music només disponible encara des de Safari (o qualsevol altre navegador de iOS), veurem com avança 2012 a aquest terreny i si Apple decideix donar streaming també per a l’aplicació nativa de música de l’iPhone, afegint així una característica excepcional a iTunes Match.

Vía | VentureBeat

Fa unes setmanes Spotify va presentar una plataforma d’aplicacions integrada en els seus clients d’escriptori. Avui comptem amb un total de quinze aplicacions, des de sistemes de recomanació fins mitjans que volen tenir presència en el considerat per molts com “servei musical definitiu”.

Encara que aquestes aplicacions (o extensions, o com ho vulguem anomenar) únicament podien ser usades des de Windows o OS X, en no existir una versió del client de Spotify en Linux amb suport per a això. Fins que la gent de Spotify s’ha animat i ha llançat una actualització que afegeix suport per a aquestes aplicacions en Linux. Potser és un petit regal de Nadal. La pena és que el client s’ofereix només a usuaris de distribucions basades en Debian (ofereixen paquets. Deb per a 32 i 64 bits).

L’aplicació segueix sent més un experiment que una altra cosa (és una beta, al cap ia la fi) però puc confirmar que funciona bastant bé i que ha millorat el rendiment de l’aplicació. Ara falta res més que permetin l’inici de sessió a usuaris no premium i que afegeixin el suport per a arxius locals.

Vía | OMG! Ubuntu
Descàrrega | Spotify Beta per a Linux (32 bits, 64 bits)
Lloc oficial | Spotify
Vía | Genbeta

Des d’avui es podran crear estacions musicals personal.

Spotify se segueix estenent. Sense presses, però gairebé sense pauses. El servei de música en streaming nascut a Suècia fa tres anys es va créixer ràpidament per Europa, però no va arribar a Estats Units fins aquest juliol per problemes d’acords amb les discogràfiques. Des de llavors ha afegit més de mig milió de subscriptors de pagament en els dotze països on opera. També s’ha incorporat a Facebook, perquè la gent pugui escoltar música sense sortir de la xarxa social.

Des d’avui, Spotify incorporarà aplicacions relacionades amb el món musical, i el seu servei Ràdio. Les aplis es refereixen a llocs com Last.fm (que recorda els gustos de l’oient), les crítiques i reportatges de Rolling Stone o les llistes de supervendes de Billboard Top, a més de Soundgrove, Tunewiki, Fuse o Moodeagente, entre d’altres. Les aplicacions, a diferència, d’altres serveis només funcionaran en l’escriptori de l’ordinador.

Daniel Ek, fundador de Spotify, va anunciar ahir en la reunió Li Web de París el llançament de Spotify Ràdio. Ek, que va encunyar la frase per la seva empresa de “millor que la música pirata”, va explicar que amb Ràdio l’abonat, de pagament o no, podrà crear un il · limitat nombres d’estacions de ràdio simplement amb triar una cançó, un artista o un gènere perquè Spotify desenvolupi immediatament els continguts d’aquesta estació amb música igual o semblant.

El servei és similar al creat fa anys per Pandora als Estats Units o Last.fm. L’oient podrà en qualsevol moment canviar d’estació o fins i tot de cançó del seu cantant favorit, si aquesta no li agrada o no li ve de gust escoltar llavors. Per això, dilluns, els subscriptors de Spotify han d’actualitzar el seu programa si volen començar a crear emissores.

La base d’aquest servei és un motor de cerca molt intel · ligent capaç d’encertar amb la música que més li agrada al oient (per exemple, si es tria Bruce Springsteen el motor sol afegir Neil Young).

La firma sueca, que ha aconseguit acords de streaming amb les principals discogràfiques mundials, té un catàleg amb més de 15 milions de cançons-cada dia afegeix 20.000-, tant per als que paguen (2,5 milions de persones) com els que no (7,5 milions), amb les diferències que el pagà no ha d’escoltar publicitat i pot incorporar el servei al seu smartphone.

Vía | El País

Mentre esperem l’arribada d’aquest suposat servei de música en el núvol que Apple està preparant ens hem d’anar conformant amb serveis de tercers o fer ús de les sempre genials idees dels desenvolupadors com la de BoxyTunes.

Gràcies a la multitasca implementada en IOS 4, qualsevol aplicació pot convertir-se en el reproductor per defecte del nostre equip IOS. Dropbox per exemple es pot usar per reproduir música, encara que l’aplicació no està pensada per a això, així que el funcionament és una mica ortodox.

BoxyTunes és una aplicació que potencia aquest punt i que ens permet fer ús del nostre compte de Dropbox com si d’un servei de música en el núvol es tractés. Aquest programa ens permet crear una llista de reproducció, només una, amb les cançons del servei d’emmagatzematge.

És compatible amb Airplay així que podem usar també per transmetre música des del núvol als equips compatibles amb aquesta tecnologia. És una aplicació de pagament i té un preu de 0,79 euros, no és especialment cara i sempre la podem fer servir com a backup per accedir a més música que no tenim sincronitzada en el nostre equip, encara que els seus limitades opcions no el converteixen en un substitut permanent de l’aplicació de iPod.

Vía | Applesfera
Descàrrega | App Store

Mentre el servei negocia amb les discogràfiques, emergeix Grooveshark

Waka waka més de cinc vegades al mes, impossible. Almenys gratis i amb Spotify. El servei suec de música sense descàrrega (via streaming) reduirà el maig el temps d’escolta gratuïta. En els seus inicis, el servei gratuït per invitació no tenia límits de consum. Fa un any, va deixar d’exigir invitació però va limitar la gratuïtat a 20 hores. A partir de maig seran 10. I per escoltar més de cinc vegades un tema caldrà pagar entre 5 i 10 euros.

Spotify va ser fundada pels suecs Daniel Ek i Lorentzon Martin el 2006. Compta amb més d’un milió de subscriptors de pagament i, en total, 10 milions d’abonats al Regne Unit, França, Espanya, Suècia, Noruega i els Països Baixos. La seva assignatura pendent és Estats Units, on negocia amb les discogràfiques. La mesura adoptada no sembla aliena a les negociacions. Fins ara, Spotify ha signat amb Sony i EMI i s’acosta a l’acord amb Universal.

No obstant això, Spotify no estarà sol en Estats Units. Allà la popularitat se l’emporta Grooveshark, una plataforma web que permet escoltar gratuïtament unes set milions de cançons (deu milions Spotify), sense obligació de registre. El 2006, els seus creadors, Sam Tarantino, Andrés Barreto i Josh Greenberg, tres universitaris de Florida, van pensar que la indústria musical havia de canviar. Dos anys després van llançar Grooveshark.

Tarantino assegura que tenen 28 milions d’usuaris. Els diners els arriba amb la publicitat i les subscripcions. Hi ha dues modalitats: la primera, de 4,50 euros al mes, prescindeix dels anuncis, la segona, de 6,50 euros, inclou la descàrrega de l’aplicació mòbil per utilitzar el servei allà on es vulgui i amb l’aparell que es vulgui.

La seva tercera via de negoci són els ingressos per la venda de cançons que poden escoltar-se en Grooveshark, el catàleg es nodreix de la música que els internautes posen a disposició de tercers. Igual que MySpace, el lloc de Florida també deixa que els músics pugin seva obra a la seva plataforma per tal de donar-se a conèixer.

Grooveshark sobreviu en un país que aplica de manera contundent les lleis que afecten els drets d’autor i la propietat intel lectual. Els seus amos es cobreixen les esquenes en aquests temes cada vegada que algú es registra a la pàgina.

Tenir un compte a Grooveshark significa poder posar a disposició d’altres la música que a un li agrada. Sigui la que sigui. Si l’artista o la seva discogràfica no tenen un acord de distribució amb Grooveshark, als tres creadors no els importa. En les condicions legals que gairebé tots accepten a cegues, alerten que, davant qualsevol possible delicte, la culpa és de qui va posar el material a la Xarxa, i no del intermediador.

Tot i la lletra petita, fins ara no hi ha hagut cap procés legal contra els usuaris, encara que Grooveshark s’ha vist obligada a retirar continguts de la base de dades en diverses ocasions.

Les botigues d’aplicacions per a telèfons intel ligents sí que han vetat la de Grooveshark. Apple va decidir l’any passat eliminar aquesta aplicació del seu AppStore. Després d’una demanda presentada per part d’Universal Music Group al Regne Unit, que legava la violació dels drets d’autor per part de Grooveshark, l’aplicació va desaparèixer finalment del mapa.

Els amos de Google han seguit els mateixos passos. Fa pocs dies que la plataforma Grooveshark tampoc està en l’Android Market. En aquest cas, es desconeixen les causes que han portat a eliminar-la de la botiga d’aplicacions d’Android. Encara sospites haylas.

Via | ElPaís