L’ús del vídeo a internet està d’actualitat. Cada vegada són més els serveis disponibles que ofereixen la possibilitat de compartir vídeo amb altres usuaris. Actualment el vídeo a internet suposa un 60% del trànsit en línia. Una quantitat gens menyspreable que anirà a més. I ho farà gràcies a aplicacions com la que us presentem avui, Socialcam.

Socialcam és una aplicació inspirada en el fenomen de Instagram, Socialcam ha aconseguit atraure a quatre milions de nous usuaris durant un cap de setmana, una xifra gens menyspreable.

Amb una interfície senzilla i uns filtres a l’estil instgram, Socialcam ens permet compartir vídeos amb els nostres contactes via altres xarxes socials com Facebook, Twitter, Posterous, … A més Socialcam ens ofereix un espai gratuït en el núvol on allotjar els nostres vídeos o si ho preferim pujar-los al nostre compte a Youtube. Això sí, el vídeo un cop aplicat el filtre no és de molt bona qualitat.

Si avui us mostro aquesta aplicació és perquè, estic observant com compartir les fotografies del nostre dia a dia o un missatge de 140 caràcters a Twitter ja no sembla ser suficient per a molts. Necessiten que el que comparteixen tingui “vida” i per això que millor que el vídeo. Possiblement, la propera gran notícia la d’una d’aquestes aplicacions, una d’aquestes “xarxes socials” basades en la comparición de vídeo. No sabem si serà Socialcam, Viddy o una altra. La veritat és que, tota aplicació que aconsegueixi atraure a un elevat nombre d’usuaris estarà en l’objectiu de les grans companyies d’internet.

Vía | Xatakamovil

Si ets dissenyador, segur que la tasca d’escollir colors a l’hora de dissenyar una pàgina web o una campanya publicitària (per posar només dos exemples), és una de les tasques més importants a les quals et pots enfrontar en els primers passos del desenvolupament . Una mala elecció o combinació pot arruïnar una gran idea i tota la feina que comporta. Per això mai està de més disposar d’algunes aplicacions que ens ajudin a aquest efecte.

Afortunadament, des de sempre, els Mac han estat estretament vinculats amb el disseny i això ens porta multitud d’aplicacions d’allò més diverses relacionades amb el disseny, i com no el tema que ens porta avui no podia ser menys. Des de fa alguns anys, dispositius com l’iPhone o l’iPad estan entrant més i més en el dia a dia de qualsevol usuari Mac i també estan apareixent aplicacions enfocades al disseny, anem a llegir.

Aplicacions per a OS X

Per al sistema de sobretaula d’Apple ha moltes aplicacions, i evidentment són les més potents, per tant solen ser aplicacions de pagament. Tampoc solen ser quantitats desorbitades, si més assumibles per a qualsevol professional que ja ha comprat costoses llicències de les aplicacions per al disseny més punteres del mercat.

Tangerine: Que records oi? Els preciosos iMac i iBook Tangerine, amb vistosos colors, nascuts de l’experiència de Jonathan Ive a les fàbriques de llaminadures. Tangerine és una aplicació que per $ 39,95 americans (poc més de 30 euros) podrem crear una paleta de colors a la qual accedir des de moltes aplicacions. Photoshop, Ilustrator, Flash, Dreamweaver, Fireworks, Motion, Xcode … Moltes són les aplicacions entre les quals podrem intercanviar una o diverses paletes de colors creades a través d’aquesta aplicació.

ColorSchemer: Aquesta aplicació té una versió d’escriptori (per a Mac i per PC), amb la mateixa filosofia que l’anterior, posseir una aplicació en què crear patrons de color i aconseguir els seus valors hexadecimals per portar a qualsevol altra aplicació de disseny. També posseeix una aplicació per iOS i un Widget d’escriptori. L’aplicació en si és de pagament, 49 dòlars (poc menys de 40 euros) però el seu Widget per al Dashboard és gratuïta. El Widget ens oferirà diferents patrons predefinits entre els quals triar.

ColorBurn: Ara tractem amb un Widget gratuït que no ofereix crear les nostres pròpies paletes, sinó que ens mostra cada dia una combinació de colors predefinida. Podrem veure esquemes de quatre colors i navegar per esquemes anteriors.

Pochade: Aquesta aplicació es troba sempre present a la barra superior del nostre sistema, la barra de tasques. Per 9,99 dòlars (poc més de set euros) podrem accedir en qualsevol moment a ella i navegar entre els colors que hàgim creat en ella. Manejadors hexadecimals, RGB o CMYK ens permetran buscar el color o colors que necessitem.

Aplicacions per iOS

Color Expert: Aquesta aplicació per iOS resulta molt versàtil, primer per poder ser traslladada a qualsevol lloc a la butxaca i segon per les possibilitats que ofereix. Per 7,99 euros podrem triar colors, ja sigui mitjançant fotografies del nostre rodet de l’iPhone, la càmera, un selector de color o la llista de Pantones.

Clicqcliq Colors: Utilitat molt similar a l’anterior, però amb l’afegit que és gratuïta. Podrem crear paletes, pujar al núvol o compartir-les via email. Cada color ens ofereix una informació detallada per poder ser utilitzat en qualsevol aplicació de disseny del nostre Mac

myPANTONE: Aquesta és l’aplicació oficial de PANTONE. Com bé sabeu, la guia PANTONE és el Sacrosanctum de les definicions de color. Qualsevol dissenyador que es preï té en poder alguna d’aquestes taules i amb aquesta aplicació de 7,99 euros podrem portar-la en la nostra butxaca i accedir-hi en qualsevol moment o lloc.

Color Stream: Una altra aplicació gratuïta per iOS, amb la gran varietat que existeix d’aquest tipus d’aplicacions en l’App Store mai està disposar per provar sense cap cost i triar quina és la que més s’emmotlla a les nostres necessitats.

La llista és interminable, i estic segur que molts de vosaltres podeu indicar-me algunes més. Si ets dissenyador són múltiples les opcions que tens a la teva disposició si utilitzes un Mac (o un PC) i només es tracta d’utilitzar unes quantes fins que trobis la que millor s’adapti a les teves necessitats.

Vía | Design Shack

En aquest cas, no hi ha una adquisició de l’aplicació ni del servei. És més, aquest tanqués les portes el 15 de juny, data límit fins la qual els usuaris poden descarregar les fotos que hagin pujat. Això vol dir que les dades que posseïa Lightbox no passaran a mans de Facebook, ni tampoc ho farà la seva tecnologia, només el personal (set persones).

No obstant això, no tot serà perduda: segons informen els fundadors en el comunicat, parts del codi que es va escriure per Lightbox seran alliberades i posades sota llicència Open Source en el seu repositori de Github, el que permetrà als interessats un cop d’ull i fins reutilitzar.

Què persegueix Facebook amb aquesta contractació? ¿Apunta potser a millorar la gestió de fotos de la seva aplicació mòbil? O té alguna relació amb Instagram, per a la qual tinguin plans que no han revelat encara? Per ara, només ens queda especular fins que veiem novetats.

Via | Genbeta

Un dels projectes que millor pinta tenia en l’àmbit de les xarxes socials era Diaspora. Amb una màxima per sobre de tot (l’usuari és qui posseeix les seves dades sense haver de fer-los servir com a pagament) el que ens prometien era programari per crear el nostre propi servidor que formaria part d’una xarxa social descentralitzada.

El desenvolupament segueix el seu curs, havent sol · licitat fins i tot donacions fa uns mesos i amb un bon nombre de pods disponibles per trastejar amb Diaspora. I sembla que finalment veurem un llançament oficial d’aquest projecte, en unir-se a la incubadora de startups I-Combinator (que, recordem, va ser qui va ajudar a començar a gegants de l’ordre de Dropbox o Scribd).

Si bé la incògnita que queda és òbvia: ¿serà capaç de diferenciar-se de Facebook i tenir èxit? Per diferenciar oferiran als usuaris més control creatiu pel que fa al seu contingut. Després d’aquest estiu veurem si aquest projecte que va començar gràcies al crowdfunding aconsegueix fer-se un lloc en el mercat en el qual un gegant com Google segueix sense poder despuntar.

Vía | Genbeta

La Internet Society, per celebrar el vintè aniversari, ha publicat una web de reconeixement de les persones que més han contribuït a desenvolupar la xarxa de xarxes

El bàsquet, el rock and roll, la televisió i fins i tot la lluita lliure tenen el seu propi ‘Hall of Fame’, el saló (o passeig) de la fama on s’apleguen, per mèrit propi, tots els grans noms d’aquests àmbits. Però, per què no en té internet? Aquesta és la pregunta que es devien plantejar els membres de l’organització no lucrativa Internet Society: com és que ningú no ha reconegut en conjunt la tasca de moltíssimes persones que, amb aportacions tècniques o intel·lectuals, han contribuït des de fa algunes dècades a dissenyar i expandir la xarxa de xarxes fins a establir-se en la quotidianitat de molts de nosaltres? Dit i fet, aquesta mateixa entitat ha aprofitat la celebració del vintè aniversari de la seva fundació per començar a honorar totes aquestes persones que han escrit, abans i ara, alguna de les línies de la història d’internet i del web, per convertint-lo en un mitjà cada vegada més consolidat i, al mateix temps, en constant evolució.

L’Internet Hall of Fame, el nom poc original amb què s’ha batejat a la iniciativa, s’ha imposat reconèixer anualment l’esforç de personalitats clau de tot el món en el desenvolupament de la xarxa. El guardó es divideix en tres categories i en aquesta edició inaugural s’ha fet entrar trenta-tres noms a la ‘sala de VIP’ d’internet. La primera categoria és destinada a valorar l’obra dels pioners, dels visionaris que van confiar des de primera hora en el potencial d’aquest nou mitjà i van ajudar a desenvolupar-lo. Hi figuren fins a catorze noms, de pes indiscutible: hi ha Jon Postel, el mític ‘tutor d’internet’ a través de la Internet Assigned Numbers Authority (IANA), l’entitat reguladora de l’assignació de les adreces IP; hi ha Vinton Cerf i Robert Kahn, repetidament qualificats de ‘pares d’internet’ gràcies a la seva contribució en el naixement de la xarxa
interconnectada més primerenca, l’un, i en el disseny dels protocols i l’arquitectura d’internet, l’altre.

En la segona categoria de l’Internet Hall of Fame, la Internet Society hi ha distingit personatges pel seu grau d’innovació i pels ‘avenços tecnològics, comercials o polítics que han ajudat a ampliar l’abast de la xarxa’. En aquest cas són deu, els premiats, entre els quals es destaquen Brewster Kahle, fundador i director de l’Internet Archive, una biblioteca digital lliure que té arxivats milions de documents de la World Wide Web (WWW); Nancy Hafkin, una de les tres úniques dones dels trenta-tres guardonats, incansable promotora de les comunicacions electròniques en continents com l’Àfrica, i un nom tan sorprenent a la llista com polèmic, el de l’exvicepresident nord-americà Al Gore, ‘pel seu paper clau en l’aprovació de lleis que van consolidar l’expansió i la popularització d’internet’.

La tercera i última categoria s’adreça a les persones que han participat, d’una manera o una altra, a fer esclatar mundialment les xarxes. Entre els deu premiats d’enguany no hi podia faltar Tim Berners-Lee, l’inventor del WWW i del web ara fa vint anys en un laboratori del CERN de Ginebra. Com tampoc Ray Tomlinson, el creador de l’email i, per tant, la persona que va optar per un símbol en desús als teclats, l’arrova, com a identificador de les adreces electròniques. Entre els ‘fomentadors’ guardonats també hi ha el finès Linus Torvalds, al darrere del nucli del sistema operatiu obert Linux, i Mitchell Baker, portaveu de la fundació Mozilla, des d’on es promouen aplicacions web de codi obert tan reeixides com el navegador Firefox.

Vía | Vilaweb

Ho diu l’últim informe ‘State of the Internet’ de l’empresa Akamai, corresponent al darrer trimestre del 2011

L’empresa nord-americana Akamai Technologies acaba de publicar el seu últim informe sobre l’estat d’internet al món (‘State of the Internet‘), corresponent al quart trimestre del 2011. A partir de les dades obtingudes amb l’anomenada Akamai Intelligent Platform, que serveix un 30% del trànsit web mundial, hom pot obtenir un ampli i complet panorama estatístic de la xarxa en termes mundials, regionals i locals: des de la velocitat mitjana de connexió fins a la penetració d’internet per països i territoris, passant per xifres de trànsit web i mòbil, l’índex de consum de dades i l’origen geogràfic dels atacs al trànsit d’internet.

Caiguda de la velocitat

Analitzant l’últim informe trimestral d’Akamai, que ja fa quatre anys que es porta a terme ininterrompudament, es pot constatar que els últims tres mesos de l’any passat la velocitat mitjana d’accés a internet era de 2,3 megues, és a dir, una reducció del 14%: a escala mundial va caure en un centenar de països, i només se’n van detectar augments en una quarantena. La causa de la davallada no és explicada a l’estudi, però sí que se’n detallen dades per estats i ciutats. Corea del Sud és, de llarg, el país capdavanter quant a connexió mitjana més ràpida del planeta, amb quasi 18 megues. Molt lluny queden Espanya i França, amb 3,8 megues i 3,7 respectivament, i a les posicions de cua de la Unió Europea  En el cas espanyol, la xifra es pot considerar positiva respecte dels trimestres anteriors, gràcies en part a la proliferació d’ofertes de fibra òptica de Movistar i de l’operadora de cable Ono per damunt de 50 megues.

Les connexions espanyoles detectades als servidors de la plataforma intel·ligent d’Akamai a velocitats superiors a 2 megues (considerades de banda ampla) representen el 82%, però davallen dràsticament fins al 15% en el cas de la banda ampla d’alta velocitat (superior a 5 megues). En comparació, Corea del Sud presenta en aquesta última categoria un 83% de connexions de mitjana. I és que, com es constata fàcilment, són els països asiàtics els que acaparen les primeres posicions en molts dels indicadors de l’informe. Així, en la llista de les cent ciutats amb connexions més ràpides del planeta, quasi una setantena són de l’Àsia i el Pacífic. Umeå, un dels grans centres de recerca i d’educació de Suècia, és la ciutat més ben classificada d’Europa, en quinzena posició, gràcies a les seves 11,3 megues de mitjana.

Més dades

L’estudi d’Akamai no sols se centra en qüestions relacionades amb la velocitat d’accés. Així, s’hi pot descobrir que el quart trimestre de 2011 més de 628 milions d’adreces IP úniques es van connectar a la seva plataforma intel·ligent, des de 236 països i territoris. Representa un 2,1% més que no el trimestre anterior, i un augment del 13% en comparació amb el mateix trimestre de l’any 2010. També s’hi aporten dades sobre atacs al trànsit d’internet: la Xina, amb un 13%, en va generar la majoria durant aquest període, seguida dels EUA (10%) i Indonèsia (7,6%). Per continents, en canvi, Akamai va detectar que la majoria d’atacs provenien de l’Àsia/Pacífic/Oceania, amb un 45% del total, seguida d’Europa, amb un 33%.

En conjunt, l’informe trimestral ‘State of the Internet’, com a completa font estatística de la xarxa, aporta una visió privilegiada dels canvis que ha experimentat i que experimenta la connexió a internet des que Akamai el va començar a publicar, el 2008, amb l’augment constant de la velocitat d’accés i l’esclat del fenomen de la internet mòbil com a tendències generals.

Via | Vilaweb

Hewlett Packard (HP), la marca nascuda en un garatge de Palo Alto, segueix repensant el seu model. Malgrat l’anunci de que aviat deixaria de fabricar ordinadors, un cop de timó a última hora els va fer canviar de decisió. La rectificació a temps, ha tingut els seus fruits. La veterana empresa ha destronat a Apple com a principal venedor mundial d’ordinadors personals en l’últim trimestre.

Avui el fabricant ha reunit a Xangai (Xina) a diversos mitjans per mostrar els seus nous ordinadors amb els que vol mantenir el lideratge. La decisió de fer l’anunci a la Xina, al qual ha acudit convidat aquest diari, és perquè s’ha convertit en el major mercat mundial de PC’s, amb 200 equips per cada mil persones.

Una altra de les decisions d’aquesta veterana marca ha estat la d’unificar les seves unitats d’ordinadors, impressores i perifèrics en una. En resum han obtingut una facturació de 65.000 milions de dòlars (50.173.000 d’euros). Encara que si hi ha una xifra que ha entusiasmat a James Mouton, màxim responsable d’ordinadors, és que, en tot el món, es venen quatre productes d’HP per segon.

En cap moment s’ha nomenat, però sí es nota que tenen un producte entre cella i cella: el MacBook Air d’Apple, un ordinador de poc més d’un quilo, bateria de llarga durada i processador amb capacitat per editar vídeos amb fluïdesa. Intel, juntament amb els grans fabricants, ha creat una nova nova categoria d’ordinadors que segueixen, més o menys, el patró marcat per la companyia de la poma mossegada. No han acabat d’arrencar, tot i que Intel incentiva la creació d’aplicacions pensant en ells. AMD, segon fabricant de processadors per a ordinador, no ha volgut quedar-se enrere. Que la marca ultrabook ja està registrada? Tant se val, s’han tret del barret de copa un concepte entre irrisori i original, el sleekbook. Ve a ser el mateix concepte però amb un processador diferent.

Entre els models desvetllats un pavelló de l’antiga Expo de 2010 destaquen dos models que volen ser el vaixell insígnia dels ultrabooks de segona generació. Un HP Envy, en colors negre o vermell, pantalla d’alta definició i el preu, a partir de 799 euros, és el mateix que el model que s’espera que aviat present Apple. A mesura que s’amplia el disc dur sense parts mòbils, puja la xifra. Això no impedeix que tots tinguin pantalla d’alta definició i la tecnologia d’àudio Beats, cada vegada més reconeguda entre els joves.

Spectre és el veritable competidor d’Apple, rejovenit, robust i potent. Promet 8 hores de bateria, inclou 256 gigues de disc dur i el model de pantalla de 13 polzades pesa 1,4 quilos. En aquest cas, el valor no només està en els components, sinó també en l’ajust amb el programari, així es pot consultar el correu en qüestió de segons i s’han millorat les ja clàssiques demores d’arrencada del Windows. No obstant això, aquest desplegament de poder té un preu una mica elevat o, almenys, no apte per a totes les butxaques, a partir de 1.299 euros.

A més dels ultralleugers, HP manté l’aposta per dos clàssics del seu catàleg: els Elite Book, l’esglaó més alt de la seva gamma de portàtils per empreses, que afegeixen el model 2170p, del més petit fins ara, i el Pavilion m6, pensat com portàtil tot terreny amb pantalla de 15,6 polzades, bateria de vuit hores i acabat en alumini, el preu arrenca a 699 euros.

Hewlett Packard ha plantejat la batalla, sobretot, al front dels portàtils ultralleugers, però no s’ha oblidat de dos dels seus aparells més coneguts: impressores i monitors.

Entre les primeres va destacar un model tot en un, pensat per compartir en un centre de negocis entre diverses empreses i imprimir des del mòbil o la tauleta si s’està fora de l’oficina. Així com una mena d’escàner amb impressora que ocupa poc més que un portàtil. La màgia no està tant en la seva grandària, com en la seva forma de funcionar, es maneja tant des d’un mòbil, com des de l’ordinador o la tauleta a través de connexió bluetooth. Tota aquesta nova gamma d’aparells arribarà al mercat a partir del mes de juny.

En el camp dels monitors s’ha mostrat, al costat de 3M, com serà un nou tipus de connexió anomenat One Wire (un cable), que unifica la transmissió d’energia i dades a la pantalla. D’aquesta manera, segons el fabricant, el consum d’energia es redueix sensiblement.

De moment, ni rastre de pastilles, ni tampoc de Windows 8, el sistema operatiu de Microsoft cridat a unificar l’ordinador i les noves formes de treball que proposen les pantalles tàctils.

Vía | El País

De Viddy es podria dir que és la versió en vídeo d’Instagram: publicació de vídeos curts als quals se’ls poden aplicar filtres. És a dir, un projecte més de replicar l’èxit de Instagram aplicant la mateixa fórmula a un altre format. I, qui ho diria, sembla que els està funcionant ja que recentment han assolit els 26 milions d’usuaris.

Viddy té més o menys un any de vida i encara que el nombre, en comparació amb altres serveis, podria no semblar cridaner, sí que ho és quan considerem que fa un mes tenien al voltant de sis milions: és a dir, que d’abril a maig han crescut en aproximadament 20 milions. Això sí que resulta impressionant.

I quin és el “secret” del seu èxit? Sembla que comptar entre els seus usuaris i inversors amb celebritats com Shakira, Jay-Z, Will Smith, Snoop Dog i algun desconegut per al gran públic però conegut en l’entorn tecnològic com Biz Stone. I sens dubte va rebre un reconeixement extra quan Mark Zuckerberg va començar a usar l’aplicació fa una setmana, la qual cosa va provocar especulacions, cosa lògica tenint tan a prop la compra de Instagram.

Serà que aquestes especulacions tenen raó i a Facebook estan pensant en això? No crec que sigui per tant, però si continua amb aquest creixement,sens dubte Viddy serà un proper candidat a una sonada adquisició per part d’alguna de les grans companyies.

Vía | Genbeta

Els responsables per un o més llocs web estem acostumats a treballar amb www.google.com/webmasters, una eina que, en la seva essència, poc ha canviat en els últims anys.

Ara, des del Bloc per a administradors web, anuncien una nova versió amb l’aspecte de la captura superior.

Han agrupat les funcions per crear una estructura de navegació millorada distingint bé quatre regions:

   Configuració: On es realitzen les definicions generals.
   Salut: On podem veure si tot va bé en els nostres llocs.
   Trànsit: Per entendre el trànsit que arriba des de Google.
   Optimització: Idees per optimitzar les webs.

Altres noms han canviat, però les funcions continuen sent les mateixes.

D’altra banda el panell de treball ha canviat completament, mostrant diverses informacions útils en la mateixa pantalla, amb errors de rastreig, recerques i Sitemaps de cada lloc web.

Sens dubte, bones notícies per als que treballem sovint amb aquesta eina.

Vía | Wwwhatsnew

Fa uns anys els formats de vídeo i d’àudio eren un autèntic problema, diferents programes per reproduir diferents arxius, multitud de formats incompatibles entre ells … en definitiva un caos. Per sort sembla que amb el temps aquests problemes gairebé han desaparegut.

Ara gràcies a Quicktime + Perian, o simplement VLC, podem reproduir qualsevol arxiu sense problemes i sense necessitat de realitzar cap conversió d’arxius. Encara que sempre ens queden els dispositius d’Apple, els quals únicament funcionen amb els formats que Apple suporta.

En aquests casos hem de recórrer a programes externs capaços de convertir els arxius a formats compatibles amb els equips iOS. iConvert és un programa genial per convertir arxius, de qualsevol format, a arxius d’àudio i vídeo compatibles amb els dispositius mòbils d’Apple.

El millor: és gratuït, és ràpid i el funcionament no podria ser més simple. El programa és una senzilla finestra en la qual hem d’arrossegar els arxius que vulguem convertir i posteriorment seleccionar el tipus de dispositiu al que volem exportar els arxius. Fins i tot podem exportar únicament l’àudio dels vídeos.

Vía | DescubreApple
Descàrrega | iConvert