Quan algú vol explicar quelcom a un grup de gent i fa servir un ordinador i un projector per a fer-ho més fàcil gairebé sempre fa servir el PowerPoint de Microsoft. El PowerPoint, que aquest mes fa vint-i-cinc anys, és el programa de presentacions més utilitzat del món, tot i que avui en dia hi ha moltes altres opcions disponibles i de ben segur que, amb tots els avantatges i inconvenients que té, o l’heu fet servir o l’heu vist fer servir.

El 14 d’agost de 1984, quan Robert Gaskins i Dennis Austin van fer una proposta per a un nou programa d’ordinador, poc es devien imaginar que s’arribaria a convertir en un èxit que el primer any que va sortir ja va acumular un milió de dòlars en vendes i que ara es calcula que en genera cent milions l’any. El primer PowePoint s’anomenava Presentations i era només per a Mac però, a causa d’un conflicte de marques el 1987, quan en va sortir la versió 1.0, se’n va canviar el nom per a PowerPoint.

El programa va funcionar tan bé que l’agost del 1987 mateix el va comprar Microsoft per catorze milions d’euros. Des de llavors que és un dels programes estrella, juntament amb el Word i l’Excel, del paquet ofimàtic de Microsoft Microsoft Office. Segons es calcula, ara encara té el 95% del mercat de programes per a fer presentacions.

D’entrada pensat per a ajudar qui volia explicar coses complexes davant d’un grup d’oients, ben aviat el PowerPoint es va escampar per tot el món empresarial, les aules d’universitats i instituts i per tota mena de racons. Ara fins i tot és l’eina de molts correus brossa que s’envien en cadena, d’aquests que tant molesten al receptor i que sovint ocupen massa espai, o fins i tot es fa servir per a explicar acudits i tota mena d’històries.

Però no tot és èxit i el PowerPoint també pot fer malbé una bona explicació, fer que el públic s’avorreixi o que no acabi d’entendre allò que es vol transmetre. Alguns dels possibles problemes de fer servir un programa de presentacions són que el conferenciant miri la pantalla enlloc del públic, que els oients es distreguin amb els diagrames, que no puguin assumir l’allau d’informació d’alguns esquemes o fins i tot, al contrari, que les diapositives simplifiquin tan allò que es vol explicar que no s’entengui bé.

Vía | VilaWeb