BeBlog

Mentre el servei negocia amb les discogràfiques, emergeix Grooveshark

Waka waka més de cinc vegades al mes, impossible. Almenys gratis i amb Spotify. El servei suec de música sense descàrrega (via streaming) reduirà el maig el temps d’escolta gratuïta. En els seus inicis, el servei gratuït per invitació no tenia límits de consum. Fa un any, va deixar d’exigir invitació però va limitar la gratuïtat a 20 hores. A partir de maig seran 10. I per escoltar més de cinc vegades un tema caldrà pagar entre 5 i 10 euros.

Spotify va ser fundada pels suecs Daniel Ek i Lorentzon Martin el 2006. Compta amb més d’un milió de subscriptors de pagament i, en total, 10 milions d’abonats al Regne Unit, França, Espanya, Suècia, Noruega i els Països Baixos. La seva assignatura pendent és Estats Units, on negocia amb les discogràfiques. La mesura adoptada no sembla aliena a les negociacions. Fins ara, Spotify ha signat amb Sony i EMI i s’acosta a l’acord amb Universal.

No obstant això, Spotify no estarà sol en Estats Units. Allà la popularitat se l’emporta Grooveshark, una plataforma web que permet escoltar gratuïtament unes set milions de cançons (deu milions Spotify), sense obligació de registre. El 2006, els seus creadors, Sam Tarantino, Andrés Barreto i Josh Greenberg, tres universitaris de Florida, van pensar que la indústria musical havia de canviar. Dos anys després van llançar Grooveshark.

Tarantino assegura que tenen 28 milions d’usuaris. Els diners els arriba amb la publicitat i les subscripcions. Hi ha dues modalitats: la primera, de 4,50 euros al mes, prescindeix dels anuncis, la segona, de 6,50 euros, inclou la descàrrega de l’aplicació mòbil per utilitzar el servei allà on es vulgui i amb l’aparell que es vulgui.

La seva tercera via de negoci són els ingressos per la venda de cançons que poden escoltar-se en Grooveshark, el catàleg es nodreix de la música que els internautes posen a disposició de tercers. Igual que MySpace, el lloc de Florida també deixa que els músics pugin seva obra a la seva plataforma per tal de donar-se a conèixer.

Grooveshark sobreviu en un país que aplica de manera contundent les lleis que afecten els drets d’autor i la propietat intel lectual. Els seus amos es cobreixen les esquenes en aquests temes cada vegada que algú es registra a la pàgina.

Tenir un compte a Grooveshark significa poder posar a disposició d’altres la música que a un li agrada. Sigui la que sigui. Si l’artista o la seva discogràfica no tenen un acord de distribució amb Grooveshark, als tres creadors no els importa. En les condicions legals que gairebé tots accepten a cegues, alerten que, davant qualsevol possible delicte, la culpa és de qui va posar el material a la Xarxa, i no del intermediador.

Tot i la lletra petita, fins ara no hi ha hagut cap procés legal contra els usuaris, encara que Grooveshark s’ha vist obligada a retirar continguts de la base de dades en diverses ocasions.

Les botigues d’aplicacions per a telèfons intel ligents sí que han vetat la de Grooveshark. Apple va decidir l’any passat eliminar aquesta aplicació del seu AppStore. Després d’una demanda presentada per part d’Universal Music Group al Regne Unit, que legava la violació dels drets d’autor per part de Grooveshark, l’aplicació va desaparèixer finalment del mapa.

Els amos de Google han seguit els mateixos passos. Fa pocs dies que la plataforma Grooveshark tampoc està en l’Android Market. En aquest cas, es desconeixen les causes que han portat a eliminar-la de la botiga d’aplicacions d’Android. Encara sospites haylas.

Via | ElPaís

A primera vista sembla el fill bastard de Grooveshark i Spotify però aquest curiós servei musical en espanyol (argentí?) Guarda una grata sorpresa: la interfície està implementada en HTML5, no Flash. Abans que algú miri el codi i se’m tiri al coll caldria aclarir que sí que arriba a fer servir un petit component Flash per reproduir les cançons. Però l’única raó per a això és estabilitat i compatibilitat, ja que si visitem la pàgina des d’un iPad o iPhone veurem una versió totalment lliure de Flash però igual de funcional.

L’aspecte de Musicuo és atractiu, agafant elements de la interfície de la seva competència més directa, fins i tot les caràtules al Coverflow d’iTunes. El seu funcionament és molt similar a Grooveshark, sent per ara gratuït amb una barra lateral de publicitat, amb accés directe a totes les cançons del seu catàleg fins i tot sense registrar. De manera anàloga al servei del tauró marxós, aquest catàleg sembla estar format pels arxius enviats pels usuaris.

I aquesta és precisament la clau d’aquest tipus de serveis, ja que sí que estan disponibles les cançons de grups prohibits en Spotify com The Beatles, AC / DC, Oasis o, si ens agrada escoltar música d’aquest segle, Arcade Fire. Si no trobem el que volem, sempre hi ha la possibilitat de pujar nosaltres mateixos aquestes cançons al servei, perquè estiguin disponibles per a tots i per sempre.

Cerques i filtres avançats, lletres de cançons, favorits, integració amb Last.fm, mode aleatori “intel ligent”, estadístiques, equalitzador gràfic, extensions per Safari / Chrome per controlar la reproducció … No només és una aplicació acurada, sinó que al llarg de la no molt curta vida ha anat afegint a una velocitat sorprenent qualsevol opció imaginable en aquest tipus de serveis. Per descomptat, completament en castellà.

Un dels punts forts que no podia faltar és l’aspecte social de l’aplicació. Podem tant compartir les cançons en les nostres xarxes socials preferides, com afegir amics que comparteixin amb nosaltres llistes de reproducció senceres o ens enviïn a la nostra safata d’entrada cançons soltes. En crear una llista es pot escollir el seu nivell de privacitat (públic, privat o compartit només amb amics), i posteriorment podem afegir col.laboradors.

Després provar un temps el rendiment en un ordinador normal és bastant bo i la qualitat de les cançons és acceptable, però en un mòbil o tablet és cert que podria ser més estable. Suposo que la implementació de l’etiqueta àudio d’HTML5 necessita una mica més de treball en els navegadors. La resta d’assumptes tècnics indiquen un gran treball darrere, amb aspectes molt interessants dels que haurien de prendre nota alguns grans.

No obstant això, l’aspecte que més em preocupa és el legal: no pels usuaris sinó pel prestador del servei. D’una banda tenim les patents que pot estar incomplint i que segur que seran reclamades si aconsegueixen èxit. Per l’altre no sabem res dels drets de les cançons, que en cas de suposat èxit obligarien a encarir o tancar el servei com ha passat en Grooveshark. Ja veurem com es desenvolupa en un futur, però per ara us aconsello encaridament provar-ho.

Via | Genbeta

Enllaç| Musicuo

CNet anuncia els premis Webware