Les adreces d’internet podran acabar amb el nom d’una ciutat, una empresa o una organització. S’ha aprovat avui mateix a la reunió del consell d’administració de la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN) a Singapur, per tretze vots a favor, un en contra i dues abstencions (foto). La decisió d’augmentar exponencialment el nombre de sufixos a internet és considerada una fita històrica per l’entitat que regula i gestiona els noms de domini, atès que s’obre la porta a tota mena d’adreces referides a municipis i marques comercials: ‘Hem obert el sistema d’adreces d’internet a les il·limitades possibilitats de la imaginació humana. Ningú no pot predir on ens portarà aquesta decisió històrica’, afirma Rod Beckstrom, president i cap executiu de l’entitat.
El procés, amb tot, serà car: solament per presentar una proposta de nou domini a la ICANN ja caldrà pagar quasi dos-cents mil euros. Es començaran a acceptar peticions de sol·licitud de nous dominis a partir del mes de gener vinent.
Actualment hi ha una vintena de dominis de nivell superior (de tres lletres o més) i uns dos-cents cinquanta dominis territorials (de dues lletres).
Internet és probablement un dels invents amb més progenitors. De persones que reben el títol de pare o mare de la xarxa de xarxes, n’hi ha un bon grapat. Molts enginyers del segle passat són al darrere d’algun avanç tècnic que va desembocar en l’aparició d’internet. En va ser un Paul Baran, mort fa una setmana, amb vuitanta-quatre anys. Aquest fill de polonesos exiliats als EUA el 1928 va inventar, amb l’informàtic Donald Davies, la tecnologia de la commutació de paquets, un procediment de transmissió de dades entre dos nodes d’una xarxa d’ordinadors. Era la dècada de 1960, en plena Guerra Freda, i Baran treballava per a l’empresa de recerca militar Rand Corporation. L’exèrcit dels EUA, a través de l’Advanced Research Projects Agency (ARPA), cercava la manera de connectar ordinadors separats geogràficament per repartir la informació i així evitar el col·lapse informàtic en cas d’un atac nuclear soviètic sobre un servidor central. Amb la commutació de paquets, Baran va ajudar a establir les bases de la xarxa acadèmica Arpanet, precursora directa d’internet.
Aquells ‘serveis de telecomunicació i informació de banda ampla’, com es descrivia la incipient internet de les dècades de 1960 i 1970, obrien moltes possibilitats de futur, que Baran va ser capaç de preveure amb una claredat que impressiona. I és que un aspecte que ha passat més inadvertit en les moltes notícies que s’han publicat sobre la seva mort és que el 1968, amb dos companys de Rand, va fundar l’entitat no lucrativa Institute for the Future (IFTF), que des d’aleshores ha treballat ‘amb tota mena d’organitzacions per ajudar-les a adoptar millors decisions sobre el futur’.
L’IFTF, en homenatge a Baran, acaba de publicar una llista de possibilitatsque el científic nord-americà preveia que permetria en el futur l’aleshores prototip d’Arpanet. A ‘Brief descriptions of potential home information services‘ Baran parlava, el llunyà 1971, de compres en línia, agregadors de notícies i banca en línia pràcticament com els coneixem ara, a més de biblioteques digitals, teletreball, serveis de correu i missatgeria, reserva de restaurants en línia, eines de comparació de preus, agendes electròniques, serveis de teleentrades, servidors de vídeo ‘en color i amb bon so’… Aquestes són algunes de les trenta possibilitats que el visionari Paul Baran presumia que oferiria en el futur aquella primera xarxa basada en la seva tecnologia de la commutació de paquets.
El WICCAC celebra el desè aniversari amb una conferència sobre la situació de la llengua a internet
Aquest febrer fa deu anys que el WICCAC (Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d’Àmbits Cívics) va començar a treballar per posar en contacte webmàsters independents i per impulsar la normalització de l’ús de la llengua catalana a la xarxa. Per commemorar-ho ha organitzat una conferència sobre ‘La situació del català a internet’. La conferència es farà a la Sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans, al centre de Barcelona, a les 19.30.
Hi intervindran Jordi Iparraguirre, director de la Fundació puntCAT; Pau Iranzo, membre de Softcatalà; Vicent Partal, director de VilaWeb, i Joan Soler, membre de l’equip de coordinadors de WICCAC. Tots els conferenciants són responsables d’iniciatives que comparteixen un dels objectius principals de WICCAC: impulsar la normalització de l’ús del català a internet.
Des del juny de 2002 WiCCAC analitza l’estat del català a la xarxa i publica el Baròmetre de l’ús del català a internet. En aquest document, hi detalla els percentatges globals i sectorials de la presència del català en més de tres mil webs actualment analitzades. En aquest article de VilaWeb hi ha una anàlisi detallada de les dades del darrer baròmetre, que es van fer públiques encara no fa un mes.
Competeix amb Skype, el servei de telefonia IP més popular del món
Google ja ofereix la telefonia IP als usuaris del seu servei de correu, Gmail (vídeo). Podran fer trucades internacionals de franc des del seu compte de correu cap a altres ordinadors i fer-ho a baix cost cap a mòbils i telèfons fixes. El mateix servei que ofereix Skype, doncs, el més popular del món amb uns cinc-cents milions d’usuaris.
Fins ara, Google només oferia l’opció de trucar i fer video-xat amb un altre ordinador. De fet, cal instal·lar aquesta aplicació per poder utilitzar el nou servei de telefonia.
El servei Google Voice s’està activant poc a poc i l’empresa diu que en els próxims dies serà a disposició de tots els comptes de correu. Als EUA i el Canadà les trucades seran de franc fins a finals d’any, mentre que fer-ho a d’altres països tindran un cost molt petit per minut.
El gegant californià va presentar Google Voice, ara fa un any i mig, amb la idea central és proposar als usuaris un sol número per a tots els telèfons que tinguin, amb l’objectiu que donin el ‘número únic de Google’ als seus contactes en lloc de facilitar-los el telèfon de la feina, el de casa i el mòbil (vídeo).
L’experiència d’ús de ChatRoulettesol ser bastant semblant a la del seu nom. Parafrasejant a Forrest Gump podríem dir que Chatroulette és com una “caixa de bombons i mai saps realment quin et tocarà” … o quant temps vas a trigar a veure alguna imatge desagradable.
Tot i així l’experiència d’ús pot ser molt divertida, i hi ha gent que aconsegueix que passis moments força divertits, com ja el mundialment famós Merton, i les seves improvisacions musicals. Aquest és el cas també dePazmaniaque, com pots veure al vídeo que encapçala aquesta entrada, es dedica a fer retrats de la gent que troba amb el vostre Wacom
