Les adreces d’internet podran acabar amb el nom d’una ciutat, una empresa o una organització. S’ha aprovat avui mateix a la reunió del consell d’administració de la Internet Corporation for Assigned Names and Numbers (ICANN) a Singapur, per tretze vots a favor, un en contra i dues abstencions (foto). La decisió d’augmentar exponencialment el nombre de sufixos a internet és considerada una fita històrica per l’entitat que regula i gestiona els noms de domini, atès que s’obre la porta a tota mena d’adreces referides a municipis i marques comercials: ‘Hem obert el sistema d’adreces d’internet a les il·limitades possibilitats de la imaginació humana. Ningú no pot predir on ens portarà aquesta decisió històrica’, afirma Rod Beckstrom, president i cap executiu de l’entitat.

El procés, amb tot, serà car: solament per presentar una proposta de nou domini a la ICANN ja caldrà pagar quasi dos-cents mil euros. Es començaran a acceptar peticions de sol·licitud de nous dominis a partir del mes de gener vinent.

Actualment hi ha una vintena de dominis de nivell superior (de tres lletres o més) i uns dos-cents cinquanta dominis territorials (de dues lletres).

Via | Vilaweb

Internet és probablement un dels invents amb més progenitors. De persones que reben el títol de pare o mare de la xarxa de xarxes, n’hi ha un bon grapat. Molts enginyers del segle passat són al darrere d’algun avanç tècnic que va desembocar en l’aparició d’internet. En va ser un Paul Baran, mort fa una setmana, amb vuitanta-quatre anys. Aquest fill de polonesos exiliats als EUA el 1928 va inventar, amb l’informàtic Donald Davies, la tecnologia de la commutació de paquets, un procediment de transmissió de dades entre dos nodes d’una xarxa d’ordinadors. Era la dècada de 1960, en plena Guerra Freda, i Baran treballava per a l’empresa de recerca militar Rand Corporation. L’exèrcit dels EUA, a través de l’Advanced Research Projects Agency (ARPA), cercava la manera de connectar ordinadors separats geogràficament per repartir la informació i així evitar el col·lapse informàtic en cas d’un atac nuclear soviètic sobre un servidor central. Amb la commutació de paquets, Baran va ajudar a establir les bases de la xarxa acadèmica Arpanet, precursora directa d’internet.

Aquells ‘serveis de telecomunicació i informació de banda ampla’, com es descrivia la incipient internet de les dècades de 1960 i 1970, obrien moltes possibilitats de futur, que Baran va ser capaç de preveure amb una claredat que impressiona. I és que un aspecte que ha passat més inadvertit en les moltes notícies que s’han publicat sobre la seva mort és que el 1968, amb dos companys de Rand, va fundar l’entitat no lucrativa Institute for the Future (IFTF), que des d’aleshores ha treballat ‘amb tota mena d’organitzacions per ajudar-les a adoptar millors decisions sobre el futur’.

L’IFTF, en homenatge a Baran, acaba de publicar una llista de possibilitatsque el científic nord-americà preveia que permetria en el futur l’aleshores prototip d’Arpanet. A ‘Brief descriptions of potential home information services‘ Baran parlava, el llunyà 1971, de compres en línia, agregadors de notícies i banca en línia pràcticament com els coneixem ara, a més de biblioteques digitals, teletreball, serveis de correu i missatgeria, reserva de restaurants en línia, eines de comparació de preus, agendes electròniques, serveis de teleentrades, servidors de vídeo ‘en color i amb bon so’… Aquestes són algunes de les trenta possibilitats que el visionari Paul Baran presumia que oferiria en el futur aquella primera xarxa basada en la seva tecnologia de la commutació de paquets.

Via | Vilaweb

El WICCAC celebra el desè aniversari amb una conferència sobre la situació de la llengua a internet

Aquest febrer fa deu anys que el WICCAC (Webmàsters Independents en Català, de Cultura i d’Àmbits Cívics) va començar a treballar per posar en contacte webmàsters independents i per impulsar la normalització de l’ús de la llengua catalana a la xarxa. Per commemorar-ho ha organitzat una conferència sobre ‘La situació del català a internet’. La conferència es farà a la Sala Nicolau d’Olwer de l’Institut d’Estudis Catalans, al centre de Barcelona, a les 19.30.

Hi intervindran Jordi Iparraguirre, director de la Fundació puntCAT; Pau Iranzo, membre de Softcatalà; Vicent Partal, director de VilaWeb, i Joan Soler, membre de l’equip de coordinadors de WICCAC. Tots els conferenciants són responsables d’iniciatives que comparteixen un dels objectius principals de WICCAC: impulsar la normalització de l’ús del català a internet.

Des del juny de 2002 WiCCAC analitza l’estat del català a la xarxa i publica el Baròmetre de l’ús del català a internet. En aquest document, hi detalla els percentatges globals i sectorials de la presència del català en més de tres mil webs actualment analitzades. En aquest article de VilaWeb hi ha una anàlisi detallada de les dades del darrer baròmetre, que es van fer públiques encara no fa un mes.

Competeix amb Skype, el servei de telefonia IP més popular del món

Google ja ofereix la telefonia IP als usuaris del seu servei de correu, Gmail (vídeo). Podran fer trucades internacionals de franc des del seu compte de correu cap a altres ordinadors i fer-ho a baix cost cap a mòbils i telèfons fixes. El mateix servei que ofereix Skype, doncs, el més popular del món amb uns cinc-cents milions d’usuaris.

Fins ara, Google només oferia l’opció de trucar i fer video-xat amb un altre ordinador. De fet, cal instal·lar aquesta aplicació per poder utilitzar el nou servei de telefonia.

El servei Google Voice s’està activant poc a poc i l’empresa diu que en els próxims dies serà a disposició de tots els comptes de correu. Als EUA i el Canadà les trucades seran de franc fins a finals d’any, mentre que fer-ho a d’altres països tindran un cost molt petit per minut.

El gegant californià va presentar Google Voice, ara fa un any i mig, amb la idea central és proposar als usuaris un sol número per a tots els telèfons que tinguin, amb l’objectiu que donin el ‘número únic de Google’ als seus contactes en lloc de facilitar-los el telèfon de la feina, el de casa i el mòbil (vídeo).

Via | VilaWeb

L’experiència d’ús de ChatRoulettesol ser bastant semblant a la del seu nom. Parafrasejant a Forrest Gump podríem dir que Chatroulette és com una “caixa de bombons i mai saps realment quin et tocarà” … o quant temps vas a trigar a veure alguna imatge desagradable.

Tot i així l’experiència d’ús pot ser molt divertida, i hi ha gent que aconsegueix que passis moments força divertits, com ja el mundialment famós Merton, i les seves improvisacions musicals. Aquest és el cas també dePazmaniaque, com pots veure al vídeo que encapçala aquesta entrada, es dedica a fer retrats de la gent que troba amb el vostre Wacom

Vía | Píxel y Díxel

Iugoslàvia passa des d’ahir a la història a Internet. El domini nacional ‘. Yu’ ha desaparegut després de 14 anys de vida en el ciberespai, segons informen els mitjans serbis. L’eliminació s’ha fet efectiva al migdia, després de complir-se un període de transició cap als nous dominis “. Rs” per Sèrbia i “. Em” per Montenegro, habilitats per la corporació ICANN.

El domini “. Rs” està disponible des de fa dos anys per permetre un període de transició, que en principi va expirar el 30 de setembre passat però que va tenir un període de gràcia de sis mesos a petició del registre nacional serbi, ja que encara quedaven unes 4.000 pàgines web que feien servir “. yu”.

ICANN, que ordena l’aplicació de noms i números a Internet, va decidir la desaparició del domini “. Yu” perquè el país havia deixat d’existir oficialment el 2003. Sèrbia i Montenegro van formar Iugoslàvia del 1992 al 2003, any en què el país va passar a anomenar-Sèrbia i Montenegro, fins que aquest últim va proclamar la seva independència, el 2006.

Aquest domini ha estat un dels últims símbols de l’antiga federació socialista de Iugoslàvia, formada per Eslovènia, Croàcia, Bòsnia i Hercegovina, Sèrbia, Montenegro i Macedònia, que es va desintegrar en la dècada passada, després de sagnants guerres.

Google vol continuar fent amics, ja que ha decidit entrar de forma experimental en el negoci de les telecomunicacions. La intenció de la companyia del cercador és accelerar la connexió d’Internet a les llars dels EUA, oferint velocitats de 1 gigabit per segon mitjançant l’ús de fibra òptica.

Es parla per tant d’una velocitat 100 vegades més gran que la mitjana actual al país, i les mides de les xarxes que es consideren no són cap broma, ja que tenen la intenció de proporcionar connectivitat a mínim a 50.000 llars, amb un màxim de mig milió de connexions.

Un cop instal lat l’esmentat sistema de comunicacions, el següent pas per a Google seria experimentar amb els nous usos d’Internet a aquestes velocitats. Començar a jugar amb una nova generació de serveis i aplicacions, que ens ajudin a descobrir què és el que són capaços de fer els desenvolupadors. També serà important l’experiència que es guanyarà a l’hora d’implementar xarxes de fibra òptica.

Actualment Google es troba en la fase de demanar informació a comunitats, governs locals, i proveïdors de serveis que estiguin interessats a participar en la nova aventura. A continuació un vídeo en què Google ens explica els seus propòsits:

Nominació sorpresa per al Nobel de la Pau: Internet. És la primera vegada que una eina de comunicació és candidata per al Nobel i ha estat una iniciativa de la versió italiana de la revista especialitzada Wired i del seu redactor en cap, Riccardo Lluna. Segons Forbes, el comitè encarregat del Nobel refusa donar a conèixer els candidats, però alguns van ser revelats per aquells que els havien proposat. Aquest ha estat el cas de Wired que va informar que havia proposat a Internet basant-se en que “és una eina que permet el diàleg avançat, el debat i el consens a través de la comunicació”, a més de promoure la democràcia.

La nominació, en cas de ser l’elegida, planteja la qüestió de qui recolliria el guardó a Oslo el 10 de desembre. Una pregunta a la qual tampoc els defensors de la candidatura semblen poder respondre de moment.

Una ‘web’ va recollir suports

El portal tecnològic Wired en la seva versió italiana, després de conèixer la concessió del Premi Nobel de la Pau al president nord-americà Barack Obama, va decidir posar fil a l’agulla per aconseguir que el proper guardonat en aquesta categoria fos un espai virtual: Internet. Per aconseguir-ho, ja el desembre es va posar en marxa una pàgina web on qualsevol podia donar suport a aquesta candidatura, que ha rebut el suport d’importants ambaixadors com és el cas del dissenyador Giorgio Armani, el científic Umberto Veronesi i l’activista Shirin Ebadi, premi Nobel de la Pau l’any 2003. El manifest argumentava que “Internet és molt més que una xarxa d’ordinadors. És un lloc interminable de persones connectades. Homes i dones de qualsevol lloc estan entrellaçats els uns amb els altres, gràcies a la major xarxa social que ha conegut la humanitat”.

Des de 1901, el Premi Nobel de la Pau ha estat concedit a 20 organitzacions.

Via | El País

La xarxa arriba cada dia a més llars ia gran velocitat a tot el món. Essencialment, aquesta és la conclusió d’un estudi de la consultora Gartner Research sobre l’expansió d’Internet. A Espanya, es preveu que el 62% de les cases tindrà connexió fixa en 2013, enfront del 56% que navegaven al tancament de 2008. A la resta del món, el nombre d’habitatges connectades augmentarà dràsticament en cinc anys, fins a un 37%.

L’increment mundial es deurà, principalment, a l’empenta de països emergents, que en aquests moments segueixen a la cua de les potències occidentals. Els majors creixements d’aquí a 2013 es donaran en mercats com Xina, Índia, Brasil i Tailàndia. Tot i la crisi econòmica, Gartner augura que un de cada cinc llars en el món tindrà accés a la web i que aquest percentatge seguirà creixent en els propers anys. La companyia d’anàlisi apunta que la xifra de cases connectades era de 382 milions a finals de 2008 i que aquest any arribarà als 422 milions.

En la classificació mundial, Espanya ocupa el dissetè lloc amb un 56% d’habitatges que gaudeixen d’accés, en línia amb altres països europeus com França o Bèlgica. Al capdavant d’aquest rànquing es troben Corea del Sud i Holanda, amb una penetració del 86% i el 80%, respectivament.

Via | El pais