Yahoo! podria vendre i tant Google com Microsoft no volen veure-ho en mans del seu competidor. Microsoft, que té un acord comercial amb el cercador, ha connectat amb societats d’inversió per estudiar una possible oferta. Segons The Wall Street Journal, Google també estaria en converses amb altres societats perquè proposessin una oferta. No està clar que finalment la faci, però el simple fet que s’estigui movent pot provocar la pujada del preu de venda i dificultar les maniobres de Microsoft. En ambdós casos, una compra directa del cercador segurament provocaria la investigació de les autoritats de la competència dels Estats Units.

Les esmentades autoritats ja van intervenir el 2008 davant una eventual compra de Yahoo! per part de Microsoft que va acabar un any després amb la signatura d’un acord per 10 anys de col · laboració comercial pel qual Microsoft ofereix la tecnologia de recerca i comparteixen la gestió publicitària. Microsoft està en contacte amb Silver Lake Partners i Canadà Pension Pla Investment Board. A través d’ells, l’empresa no compraria directament Yahoo! però augmentaria la seva influència societària.

Google està interessada en vendre publicitat a través dels llocs de Yahoo!. Google lidera les recerques però en publicitat de banners no és el primer. Facebook espera aquest any ingressar més de dos mil milions de dòlars per aquest concepte, mentre que Google aconseguiria una mica més de mil milions.

Un altre grup interessat és el xinès Alibaba del que Yahoo! té una important participació, 40%, i és una font d’ingressos central de la companyia nord-americana. El seu patró, Jack Ma, va manifestar la setmana passada el seu gran interès per Yahoo!. Ma també buscaria realitzar una operació compartida amb grups d’inversió dels EUA. En aquest cas, l’estratègia buscaria calmar les associacions de protecció de dades dels Estats Units que veurien amb preocupació que les dades dels ciutadans del seu país passaran a una empresa xinesa.

El País

A mitjan maig Microsoft va confirmar que Skype, la plataforma de telefonia per IP, l’havia comprat per 8.500 milions de dòlars. Han hagut de passar cinc mesos perquè aquest programa de trucades via internet s’hagi integrat definitivament al portal oficial de Microsoft, on té aquesta adreça especial. A la web, la companyia de Bill Gates informa sobre l’adquisició i proposa l’accés als usuaris del servei i un vincle per a descarregar el programa.

La presentació oficial de l’espai de Skype a Microsoft arriba després d’haver-se confirmat oficialment l’aprovació de l’acord entre les empreses. El 14 d’octubre el director executiu de Skype, Tony Bates, va publicar un comunicat en què assegurava que l’operació, per 8.500 milions de dòlars, havia superat els tràmits necessaris i que Skype ja formava part de Microsoft, com una divisió més.

Tot i la integració definitiva de Skype a Microsoft, l’empresa informàtica ha manifestat que el servei de VoIP continuaria funcionant amb totes les plataformes amb què ja funciona, i no solament amb Windows.

Vía | VilaWeb

Per a alguns pot semblar ahir, per altres la prehistòria, però el sistema operatiu MS-DOS ahir va complir 30 anys d’existència. El 27 de juliol de 1981, Microsoft va donar el nom de MS-​​DOS a un sistema operatiu que va adquirir aquest dia a Seattle Computer Products(SCP).

SCP havia desenvolupat el que en diverses ocasions va cridar QDOS i 86-DOS perexecutar en una CPU construïda sobre la base del 8086 d’Intel. Era un sistema operatiubàsic, però molt útil per a executar programes escrits per al 8086.

QDOS va ser escrit per Tim Paterson de SCP, que s’havia unit a la companyia com a programador un parell d’anys enrere i va començar a treballar en el sistema a l’abril de1980. QDOS s’assemblava molt al CP/M-86 de Digital Research.

Microsoft va pagar 25.000 dòlars per la llicència per comercialitzar QDOS, (que ja haviacanviat el seu nom per 86-DOS), per subministrar el sistema operatiu del primer ordinadorpersonal d’IBM. Microsoft va ocultar la procedència del sistema operatiu a IBM fins que el va adquirir completament l’any següent. En realitat és l’aniversari d’un nom comercial, ja que el sistema operatiu original de SCP havia nascut l’any anterior.

Vía | Reghardware

Insòlit. Després d’anys de guerra, Microsoft felicita el 20 aniversari del sistema operatiu de codi obert Linux. La Linux Foundation ha obert un espai de vídeos per celebrar els seus 20 anys i Microsoft, sense voler participar en el concurs, “només per contribuir a la diversió”, ha remès un vídeo en què que, a través de senzills dibuixos, explica les tenses relacions entre tots dos. El vídeo conclou amb una modificació de la frase “Microsoft versus Linux” ratllant el “versus” i posant al seu lloc un amistós “and”.

El vídeo recorda que les relacions entre tots dos van començar malament i que el 1998, Microsoft va intentar espantar a Linux. El relat es basa en la figura d’un pingüí, mascota de Linux, i d’un jove de Microsoft que bé podria ser Bill Gates. En un moment del relat, aquest apareix descansant en una gandula mentre el pingüí navega pel mar d’Internet, una manera indirecta, potser, de reconèixer Microsoft que va trigar a advertir la importància de la Xarxa

El vídeo ludeix als documents de Halloween, que el 1998 es van filtrar de la seu de Microsoft, on s’advertia que Linux era una amenaça i tractava al sistema operatiu no propietari de càncer i el presentava com una amenaça a la propietat intel.lectual.

Linux celebra el seu 20è aniversari amb una nova versió del sistema operatiu que canvia el sistema de numeració, passant del 2.6.39 al 3.0.

Es dóna el cas que Microsoft figura a la llista dels Top 5 editors que contribueixen al desarroillo de Linux darrere de Xarxa Hat, Intel, Novell i molt a prop d’IBM.

Vía | El País

El conseller delegat de Microsoft, Steve Ballmer, va tapant els forats negres heretats. Per això li van deixar diners en efectiu, cosa que pocs tenen avui. Ahir es va gastar 5.920 milions d’euros (8.500 milions de dòlars) a comprar Skype, un sistema de telefonia per Internet tan popular (uns 600 milions d’usuaris registrats, 124 milions de clients actius al mes, encara que només el 10% de pagament) com deficitari (cinc milions d’euros l’any passat). En diverses ocasions s’ha denunciat operadores per suposada penalització a Internet del tràfic de Skype, un servei entre gratuït o molt barat.

Bill Gates va crear l’empresa Microsoft per donar-li a l’ordinador el que necessitava. Amb Windows i Office va créixer i es va enriquir com ningú. L’adveniment d’Internet va ser un mal de queixal per a la companyia des del primer moment. No va creure en ell i sempre va anar a rebuf dels esdeveniments. Quan Gates va donar el testimoni a Steve Ballmer, ja fa 11 anys, Microsoft comptava amb un esplèndid passat i un problemàtic futur. En aquesta dècada, Ballmer s’ha dedicat a intentar donar-li la volta a Microsoft. Ja té un cercador fiable (Bing) amb acords amb Yahoo!; des de gener té un pacte amb el fabricant de mòbils (Nokia) per posar el seu sistema operatiu Phone juliol, i amb Skype afegeix un sistema de veu per Internet per integrar en els seus serveis de missatgeria personal o corporativa i en els seus mòbils. Tot aquest treball ja ho havien fet els seus grans competidors: Google (cercador, Android i Voice) i Apple.

Però ells no tenen, cosa que podria desequilibrar la pugna: un acord amb Facebook. Amb els 167 milions d’euros pagats pel 1,6% de Facebook, a part d’haver-se revalorat quatre vegades, Microsoft ha posat un peu a la major xarxa social.

A aquesta alegria s’uneix l’entrada en el videojoc, amb Xbox i el recent Kinect, que podrà ser aprofitat per les videoconferències amb Skype. És cert que la divisió en línia de Microsoft només li dóna pèrdues milionàries (1.740 milions d’euros en l’últim any), que si puja en cercadors (Bing) baixa en navegadors (Explorer) i que el gruix dels beneficis segueix arribant de Windows i office, tot i que també és veritat que cau la dependència amb aquests programes.

La compra de Skype és el major desemborsament de la història de Microsoft, rècord que ostentava fins ara aQuantive, una empresa de màrqueting digital (4.380 milions d’euros el 2007), però l’empresa necessita guanyar presència en el món mòbil més aviat possible, i les presses es paguen.

Via | El País

El major pas endavant que mai ha donat Microsoft amb el seu navegador ja té data: el 14 de març. Aquest dia la versió final d’Internet Explorer 9 estarà disponible per a tots els usuaris de Windows i la companyia de Redmond ho va a celebrar en l’esdeveniment SXSW que té lloc a l’estat de Texas.

Sabem d’aquesta nova versió d’Internet Explorer 9 des de la seva fase beta, quan Microsoft ens la va mostrar personalment a San Francisco. Hem tingut algunes actualitzacions més fins arribar a la versió Release Candidate, però el més important continua sent la interfície més simple i una major integració amb les aplicacions web i els elements de Windows al mateix temps.

Per descomptat, des Genbeta recomanem aquesta actualització gratuïta del navegador de Windows. A part de respectar els nous estàndards web com HTML5, tenir la nova versió ajuda a què versions anteriors com la 6 vagin desapareixent progressivament. I això és una cosa que fins i tot la mateixa Microsoft vol que passi el més aviat possible.

Vía | ZDNet

“Molt poques vegades us demanem encaridament que deixeu d’utilitzar un dels nostres productes, però amb Internet Explorer 6 farem una excepció”, publica Microsoft en el seu compte oficial a Twitter. El missatge inclou un enllaç a una pàgina titulada: “El compte enrere de Internet Explorer 6. Fent un món sense ell “.

En aquesta web es destaca que volen que menys del 1% dels internautes facin servir el seu programa. “Estalviem hores de treball als desenvolupadors”, argumenten. Al mateix temps, demanen als usuaris que s’impliquin en la desaparició ja sigui amb anuncis o adhesius en les seves pàgines web, ensenyant als amics a instal.lar una versió superior o fent campanya en xarxes socials.

En la mateixa es poden consultar les estadístiques d’ús gairebé 10 anys després del seu llançament. Segons dades de la companyia que va crear Bill Gates encara el 12% dels ordinadors el tenen instal lat. Per països criden l’atenció diversos: la Xina amb un 34,5% (potser per això sigui tan alt el percentatge final), Índia, 12%, Japó 10,3%. A Amèrica del Nord és una quota sensiblement inferior: 3,2% al Canadà i 2,9% als Estats Units.

Així i tot són xifres que no agraden a Microsoft, embrancada en el llançament d’Internet Explorer 9. Amb aquesta nova edició volen reconquerir un sector en què encara compta amb un 50% d’internautes usant alguna de les seves versions. La versió de prova d’aquest navegador es pot descarregar. Entre les promeses hi ha una millor acceleració per maquinari, gestió dels recursos i agilitat en la càrrega de pàgines, a més de la desitjada adaptació dels estàndards web, entre els que inclou el codi HTML 5.

Ryan Gavin, responsable mundial d’Internet Explorer 9, explicava a aquest diari que la seva finalitat és tenir una millor experiència de navegació amb xarxes socials integrades i la promesa de carregar vídeos en alta definició amb lleugeresa.

Les raons per les que aquest programa encara manté tanta implantació tenen a veure amb l’entorn corporatiu on els canvis són lents i no depenen de l’usuari final. Microsoft no només insisteix en què un programa amb una dècada a l’esquena no s’adapta a les necessitats actuals, sinó que també alerta sobre els possibles problemes de seguretat que podria causar el seu ús.

Internet Explorer 6 va tenir ràpida acollida. El programa venia per carregat defecte en Windows XP i va arribar a aconseguir un 95% de quota el 2002 i 2003. No obstant això, les crítiques es van centrar en la seva lentitud, problema per carregar les pàgines seguint els estàndards i errors de seguretat. Al mateix temps es va començar a popularitzar una nova alternativa Mozilla Firefox, el programa d’una fundació, les novetats principals eren les pestanyes i els complements (plug-ins) que permetien executar petits programes per facilitar les funcions més comuns de cada usuari.

Vía | El País

Microsoft al·lega a ‘la llibertat d’opció’ · Softcatalà critica el sistema perquè situa la variant valenciana fora dels estàndards internacionals de traducció de programari

En un acte a la Ciutat de les Arts i les Ciències de València, la presidenta de Microsoft Ibérica, María Garaña, i el president de la Generalitat, Francisco Camps, van presentar dilluns una aplicació que subtitula al valencià els menús de Windows i l’Office en espanyol o anglès quan s’hi atura el ratolí. El CLIP (captions language interface pack) de valencià és fruit d’un acord de col·laboració signat per l’empresa i el govern fa un any. ‘Volem col·laborar amb la Generalitat en el terreny educatiu, i el valencià era un requeriment de base’, explica Carlos Grau, director de Microsoft Catalunya i encarregat del projecte. Abans de tirar endavant, Grau diu que va parlar amb la Generalitat de Catalunya, que no hi va posar objecció.

En concret, Grau al·lega que va rebre el suport de Vice-presidència, de la Secretaria de Política Lingüística i de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació. ‘No volem entrar en el debat d’estàndards i llengües, sinó que hem volgut acontentar sensibilitats: els valencians poden optar ara pel paquet en català o en valencià.’ I és que, explica Grau, ‘a la xarxa és important tenir llibertat d’opció i elecció. Donem més llibertat, oferim la possibilitat a tothom d’elegir’.

Amb el CLIP de valencià, que considera un producte molt innovador (‘permet un multilingüisme en tres eixos: valencià, espanyol i anglès’) i fet en un temps rècord de sis mesos (‘des del punt de vista terminològic, sols hi ha un 8% de diferències amb el català i hem pogut aprofitar molta feina feta’), també es resol un dels requeriments bàsics de la Generalitat per a poder col·laborar en el terreny educatiu, disposar de versió valenciana: ‘Per nosaltres era un element bàsic per a treballar-hi. El CLIP ens permet de desplegar la nostra tecnologia a les escoles.’ Cal recordar que la Generalitat impulsa des de fa anys l’ús del programari lliure a les escoles, per mitjà de LliureX, de la Conselleria d’Educació.

Grau també ha explicat que en l’acord per a desenvolupar el CLIP de valencià ‘no hi ha hagut contraprestació econòmica, sinó inversió mútua de totes dues parts’.

Després de llançar la Beta de l’Internet Explorer 9 fa uns mesos, la qual va acabar sent molt reeixida, ara Microsoft considera que el navegador està prou madur per a llançar la Release Candidate, que podem descarregar a partir d’avui.

El principal canvi d’aquesta nova versió és el nou disseny de les pestanyes, que ara són més quadrades i transparents, i la incorporació de Tracking Protection, la qual evita que certs llocs web facin un seguiment de la nostra activitat en línia. Entre les altres novetats hi ha la millora en el suport a HTML5 i la incorporació d’un filtre ActiveX.

Ara es permet mostrar la barra de pestanyes en una fila diferent que la barra d’adreces (tal com es veu en la captura de dalt). Amb això es soluciona un dels temes pel qual més reclamaven els usuaris en la Beta: en posar dues barres en una mateixa fila queda molt poc espai per a les pestanyes, i amb obrir unes 5 o 6 ja és impossible llegir els títols de cada pestanya. En canvi, al triar que les pestanyes es mostren en una fila separada, aquestes ocupen tot l’ample de la finestra, evitant aquest problema.

El millor de tot és que, tot i amb aquesta opció activada, la UI d’Internet Explorer 9 ocupa menys espai que la de Chrome quan fem servir la finestra en mode normal. Quan les finestres de Chrome i IE9 estan maximitzades, és el navegador de Google el que ocupa menys espai.

Microsoft ha informat que aquesta serà l’última release preliminar de IE9, és a dir, que la propera versió que es llanci serà la final.

Vía | Genbeta
Enllaç | Microsoft

Dissabte fa 25 anys, Microsoft llançava el seu sistema operatiu Windows.La gran novetat seria un interfície que permetia una relació més amigable del propietari de l’ordinador amb la seva màquina. L’èxit no va ser immediat. No obstant això, transcorreguts aquests anys, Windows domina el mercat dels ordinadors personals, ja que està en el 90% d’ells. Al planeta dels mòbils, el cognom Windows no gaudeix de la mateixa acollida. I en l’anomenada computació en el núvol d’Internet té reptes i competidors poderosos.

El naixement ja va estar embolicat en polèmica. Microsoft no va ser el primer a proposar finestres per gestionar els ordinadors. Aquest mèrit, i el de l’invent del ratolí, s’atribueix a Xerox. També Apple ho va incorporar anticipadament. L’empresa de Steve Jobs, però, va perdre un plet en 1993 contra Microsoft en què l’acusava de violar drets d’autor.

El gran encert de Microsoft davant Apple va ser que no va vincular el seu sistema operatiu exclusivament a les seves màquines, com va fer Apple. Microsoft no era fabricant de maquinari i llicenciar el sistema a qui ho volgués. Això li va permetre una expansió que no va tenir el sistema d’Apple.

Encara que va néixer el 1985, no va començar a parlar popularment de Windows fins a 1988 quan va sortir la tercera versió. Però, va ser Windows 95 la que va portar el veritable canvi. Permetia la incorporació fàcil de perifèrics i l’administració d’arxius audiovisuals. Pràcticament va prescindir del sistema MS-DOS. Va ser Windows 95 que va incorporar gratuïtament el navegador de la companyia, l’Internet Explorer.Aquesta oferta va suposar la defunció del navegador imperant, Netscape, i va desencadenar la preocupació per les implicacions de l’èxit de Windows.

L’aprofitament de la implantació de Windows per promocionar altres productes de la casa, com la suite ofimàtica, ha perseguit a Microsoft des de llavors. L’Administració dels Estats Units va acusar d’això. L’empresa de Bill Gates legar que tenia el dret de millorar Windows en benefici del consumidor. Finalment, l’empresa va pactar unes normes de conductes comercials amb l’Administració que van evitar l’amenaça d’una partició forçosa de la companyia. Aquest tipus de problemes s’han reproduït a la Unió Europea. Al final Microsoft va acceptar oferir a Windows una finestra on es presenten els navegadors perquè el client triï. Davant sistemes propietaris com aquest, es postulen els beneficis dels programes amb codi obert i desenvolupament comunitari com Linux.

Totes aquestes peripècies no han minvat l’èxit del sistema operatiu. En l’últim trimestre, Microsoft va guanyar 5.214.000 d’euros, dels quals, 2.489.000 van correspondre a Office i 2.416.000 a Windows.

Via | El País