El MoMA de Nova York inclou el símbol de l’era d’Internet en la seva col lecció d’arquitectura i disseny

Al Museu d’Art Modern de Nova York (MoMA, en les seves sigles angleses) en diuen “adquisició”, però adquirir un símbol és bastant difícil. El cas és que la col lecció d’arquitectura i disseny d’aquesta prestigiosa institució cultural nord-americà compta des del dilluns amb un nou objecte, la cèlebre arroba (el símbol @) que ha posat cara a l’era d’Internet.

“L’art contemporani, l’arquitectura i el disseny poden adoptar manifestacions inesperades (…), l’adquisició d’@ suposa un pas més enllà. Es basa en l’assumpció que la possessió física d’un objecte com a requisit per a la seva adquisició ja no és necessària “, assenyala al seu bloc la conservadora cap d’arquitectura i disseny del MoMA, Paola Antonelli.

Aquesta professional assegura que aquesta peculiar adquisició allibera els conservadors de museus de la necessitat de posseir les obres d’art. Ara, assegura, són “lliures per etiquetar el món i donar categoria d’art a objectes que no es poden tenir (perquè són molt grans-avions Boeing 747, satèl lits-)”.

L’origen d’una icona

Per als alemanys l’arrova representa una granota, per als grecs, a un ànec. Totes les societats modernes han donat un sobrenom a aquesta símbol que en anglès es denomina amb la paraula a que significa en. L’origen d’aquest icona és misteriós, alguns experts el situen al segle XVI quan era utilitzat en textos comercials venecians per referir-se, com en català, a una unitat de mesura que equival a 11,502 quilograms (encara que la xifra varia segons la regió).

El 1967 l’enginyer Ray Tomlinson, creador de l’actual sistema de correu electrònic, la va utilitzar en el primer missatge que va enviar. Per aquest fet va rebre l’any passat el Premi Príncep d’Astúries d’Investigació Científica.

El símbol de l’arrova, a més de en el correu electrònic, s’empra avui en dia en la xarxa social Twitter i en nombrosos logotips i jocs de paraules per combinar el gènere masculí i femení en una sola grafia.

Via | El Pais