BeBlog

Google afegeix una opció més per acotar els resultats de cerca. Si un usuari vol, en lloc de veure les característiques d’un iPod en el cercador, comparar preus i botigues que l’ofereixen, pot anar a google.es / shopping o escollir l’opció en el panell lateral de la dreta del cercador per veure directament en què botigues s’ofereix. És a dir, es converteix en un aparador de compra, amb el seu propi algorisme per ordenar els resultats, però sense cobrar per això. Google Shopping no és una botiga, no es pot comprar directament aquí, sinó que l’enllaç del resultat, al costat de la foto de l’objecte desitjat, porta a la pàgina del venedor on ja es fa el desemborsament. Una de les opcions més interessants és poder veure quantes unitats d’un aparell queden a la botiga més propera per poder anar a recollir en persona si es desitja.

Ezequiel Vidra, director d’Aliances Estratègiques de Google Shopping, ho explica com una millora que “permet als internautes informar-se i comparar entre una gran quantitat de botigues abans de prendre la decisió final “.

Per acotar els resultats es pot filtrar, per exemple, per interval de preus o per marca per facilitar encara més la localització del que es busca. Els resultats s’ordenen en funció de la rellevància respecte a la recerca realitzada i també es mostren ressenyes dels productes per donar més informació abans de decidir.

Aquesta millora de cercador s’estrena a Espanya, Itàlia i Països Baixos en versió beta, alguna cosa molt comú a Google. Estats Units, Regne Unit, Alemanya, França i Austràlia van descobrir aquesta opció al començament d’any. No obstant, només en els dos primers països ja no és beta, és a dir, versió de prova.

Ezequiel Vidra es desmarca pel que fa a Ciao, la seva competència, un portal de Microsoft. “Nosaltres no cobrem per aparèixer, sinó que donem a la botiga en línia la possibilitat de posar directament els seus productes a disposició de l’usuari de Google Merchant Center”. Una altra dels avantatges que destaca Vidra és que sense necessitat de traduir la pàgina a més idiomes es podrà vendre des d’Espanya a Alemanya o França, per exemple.

Algunes de les botigues els productes ja apareixen a Google Shopping són k-tuin, El Corte Anglès, La Redoute i Yoox. Arreu del món més de 200.000 comerços estan donats d’alta. L’últim matís que aporta Google és que per poder mostrar el gènere en aquesta plataforma és necessari tenir una botiga operativa a la xarxa amb mètode de pagament en funcionament.

Vía | ElPaís

Box.net és un servei que per a alguns pot ser totalment desconegut, però que en realitat porta bastants anys en actiu. Va començar com un servei d’emmagatzematge en línia simple però actualment s’ha tornat molt versàtil i es pot veure com un centre de col.laboració en línia realment útil.

Com és habitual, Box.net compta amb una versió gratuïta i una altra de pagament. En el primer cas ens trobarem amb un espai de 5 GB i una mida per arxiu limitat a 25 MB. Per 15 euros al mes i per usuari obtindrem un espai en línia de 500 GB i el límit de mida permès per fitxer augmentarà a 2GB, més que suficient.

A més, amb la versió de pagament podrem accedir a una sèrie d’utilitats com ara la protecció del nostre contingut mitjançant contrasenya, descàrregues sense límit de velocitat, cerca millorada en el contingut dels nostres documents, integració amb Google Apps i més.
Comparant les dues opcions, és lògic deduir que Box.net és un servei orientat a petites i grans empreses. De fet existeix una tercera opció de servei per empreses però que només pot ser contractat per telèfon des dels Estats Units. Així que els simples usuaris que busquen un emmagatzematge extra poden sentir decebuts, sobretot per aquesta limitació de 25 MB per arxiu.

Intentant obviar això, Box.net és un servei realment usable i versàtil. Per a testificar el primer tenim les opcions en el maneig de fitxers, els quals podem pujar, emmagatzemar en carpetes, classificar amb tags, descarregar i compartir gairebé com si estiguessin en el gestor de fitxers del nostre sistema operatiu.

Afegit a això, podem crear documents especials (mitjançant extensions) des Box.net, els quals poden ser documents de text, marcadors, discussions (a manera de fòrum), etcètera. Destacant un d’ells he de esmentar els documents de text que, igual que a Google Docs, poden ser compartits amb més usuaris per la seva edició colaborativa.

Justificant la versatilitat, Box.net té interessants opcions com la importació de col.laboradors que poden aportar arxius o usar els existents, i d’altra banda té OpenBox, que es pot veure com la seva característica més destacada.

OpenBox és un repositori d’aplicacions que permeten estendre l’ús de Box.net fora de la seva plataforma web i així augmentar la seva connectivitat. Aquí podrem obtenir les ja obligades apps per IOS, Android i escriptori (en el cas d’aquesta última només reservada per a usuaris de pagament). A aquestes cal afegir les esmentades extensions que permeten augmentar les possibilitats de Box.net connectar amb altres serveis com Linkedin, Zoho, NetSuite i un llarg etcètera.

L’API de Box.net està totalment oberta així que qualsevol desenvolupador pot escriure l’aplicació que més li convingui, la qual cosa es tradueix en què la quantitat d’aplicacions i extensions de què disposa Box.net cobreix gairebé totes les exigències possibles.

Per tot això Box.net mereix un bon cop d’ull en profunditat per tots aquells que segueixen buscant un servei d’emmagatzematge en línia que d’un pas més enllà i ofereixi més del que s’espera d’un servei d’aquesta classe. Això sí, per treure-li el màxim partit s’ha de passar per caixa.

Via | Xatakaon

Alguns us preguntareu com serà la Play Station 4, o com serà la X-box 2, o quin és el futur de les consoles. Avui, tenim el plaer de presentar-vos el que s’autodenomina la consola del futur: “OnLive“. La gran peculiaritat és que es tracta d’una consola amb tots els jocs del mercat.

Evidentment algun truc a de tenir el sistema per poder contenir tots els jocs, ja que en cas contrari parlariem de molts TeraBytes d’informació. El secret està en que els jocs no els tens en el teu terminal sino en un servidor remot, i la consola no és res més que un punt d’accés a aquest servidor, per tant, estem parlant de la primera consola totalment on-line, i que en aquest país de moment no seria factible degut als amples de banda que tenim.

En quan als preus, és de suposar que un hauria de fer-se càrrec de l’import del terminal d’accés i després hauria d’anar pagant per poder jugar als jocs que li interessessin. Sota aquesta filosofia, més enllà de crear gent que ja no sortirà de casa ni per comprar un joc, el que s’aconsegueix és disminuir el preu per cadascun dels jocs.

Esperem que disfruteu amb aquesta nova consola quan estigui disponible i si teniu la sort de tenir una bona connexió a internet.

Link | OnLive

Via | jmtdsgn