BeBlog

A primera vista sembla el fill bastard de Grooveshark i Spotify però aquest curiós servei musical en espanyol (argentí?) Guarda una grata sorpresa: la interfície està implementada en HTML5, no Flash. Abans que algú miri el codi i se’m tiri al coll caldria aclarir que sí que arriba a fer servir un petit component Flash per reproduir les cançons. Però l’única raó per a això és estabilitat i compatibilitat, ja que si visitem la pàgina des d’un iPad o iPhone veurem una versió totalment lliure de Flash però igual de funcional.

L’aspecte de Musicuo és atractiu, agafant elements de la interfície de la seva competència més directa, fins i tot les caràtules al Coverflow d’iTunes. El seu funcionament és molt similar a Grooveshark, sent per ara gratuït amb una barra lateral de publicitat, amb accés directe a totes les cançons del seu catàleg fins i tot sense registrar. De manera anàloga al servei del tauró marxós, aquest catàleg sembla estar format pels arxius enviats pels usuaris.

I aquesta és precisament la clau d’aquest tipus de serveis, ja que sí que estan disponibles les cançons de grups prohibits en Spotify com The Beatles, AC / DC, Oasis o, si ens agrada escoltar música d’aquest segle, Arcade Fire. Si no trobem el que volem, sempre hi ha la possibilitat de pujar nosaltres mateixos aquestes cançons al servei, perquè estiguin disponibles per a tots i per sempre.

Cerques i filtres avançats, lletres de cançons, favorits, integració amb Last.fm, mode aleatori “intel ligent”, estadístiques, equalitzador gràfic, extensions per Safari / Chrome per controlar la reproducció … No només és una aplicació acurada, sinó que al llarg de la no molt curta vida ha anat afegint a una velocitat sorprenent qualsevol opció imaginable en aquest tipus de serveis. Per descomptat, completament en castellà.

Un dels punts forts que no podia faltar és l’aspecte social de l’aplicació. Podem tant compartir les cançons en les nostres xarxes socials preferides, com afegir amics que comparteixin amb nosaltres llistes de reproducció senceres o ens enviïn a la nostra safata d’entrada cançons soltes. En crear una llista es pot escollir el seu nivell de privacitat (públic, privat o compartit només amb amics), i posteriorment podem afegir col.laboradors.

Després provar un temps el rendiment en un ordinador normal és bastant bo i la qualitat de les cançons és acceptable, però en un mòbil o tablet és cert que podria ser més estable. Suposo que la implementació de l’etiqueta àudio d’HTML5 necessita una mica més de treball en els navegadors. La resta d’assumptes tècnics indiquen un gran treball darrere, amb aspectes molt interessants dels que haurien de prendre nota alguns grans.

No obstant això, l’aspecte que més em preocupa és el legal: no pels usuaris sinó pel prestador del servei. D’una banda tenim les patents que pot estar incomplint i que segur que seran reclamades si aconsegueixen èxit. Per l’altre no sabem res dels drets de les cançons, que en cas de suposat èxit obligarien a encarir o tancar el servei com ha passat en Grooveshark. Ja veurem com es desenvolupa en un futur, però per ara us aconsello encaridament provar-ho.

Via | Genbeta

Enllaç| Musicuo

El programa de reproducció de música per internet Spotify acaba de presentar dues noves maneres d’accedir al seu ingent fons de cançons en línia. Amb la versió Spotify Open, qualsevol usuari pot accedir des d’aquesta setmana al catàleg musical sense haver de disposar d’una invitació (Spotify Free), requisit imprescindible fins ara. Això sí, aquesta nova versió és limitada a vint hores de música el mes, no permet descarregar les cançons a un reproductor o disc dur, inclou anuncis publicitaris i no inclou les ràdios de Spotify. I amb Spotify Unlimited, que costa 5 euros mensuals, l’usuari pot escoltar totes les cançons tant de temps com vulgui i sense anuncis. L’única diferència amb la versió Premium, de 9,99 euros el mes, és que no es pot escoltar la música al telèfon mòbil ni descarregar-la en un reproductor musical.

Totes les característiques de les tres opcions de Spotify, es poden consultar en aquest quadre.

Vía | VilaWeb

A través d’un post al seu bloc oficial la web de Spotify es comunica un canvi més que desitjat, necessari. En moltes ocasions els usuaris van per davant dels serveis. Després de molts taulers de Facebook plens d’enllaços a llistes de cançons, Spotify dóna el pas i s’integra amb la xarxa social.

La millora més rellevant és la creació d’un perfil musical en la qual s’inclouen dins de Spotify els amics de Facebook i quines cançons escolten. En integrar-se amb Facebook, automàticament apareixeran aquí els amics que ja tinguéssim a Facebook però no a la web de streaming.

Spotify va obrir una porta per a les discogràfiques. Cansades de veure com la gent es descarregava arxius en xarxes de P2P, aquest servei va permetre rebre gràcies als comptes de pagament un petit retorn pel que escolten els usuaris. Al mateix temps, es va demostrar que els internautes, en moltes ocasions, no volen tenir en el seu arxiu tota la música, sinó poder accedir des de mòbils i ordinadors a les cançons en el moment que ho desitgin.

Les possibilitats de compartir música s’han multiplicat en Spotify. Els usuaris tindran una bústia per compartir peces musicals. N’hi haurà prou amb arrossegar i deixar anar la icona de la cançó sobre l’amic a qui li ho vulguem enviar perquè arribi a la seva bústia d’entrada.

Llistes amb comptador

Les llistes de reproducció, que recorden l’època en que els amics es gravaven i regalaven cassets, tindran un comptador per conèixer la popularitat.

Daniel Ek, cofundador del servei, celebrava les millores: “Spotify ha fet un pas més en el camí d’aconseguir que la música estigui més connectada i de fer realitat el nostre somni de convertir-nos en la plataforma musical per antonomàsia”.

Vía | El País

Spotify, o el servei de música via streaming per excel.lència, continua poc a poc consolidant-se dins de la xarxa de xarxes, però no a tots els simpatitza la seva existència i en aquesta ocasió no em refereixo a les entitats de gestió de drets d’autor oa la indústria cultural sinó a una de les principals institucions acadèmiques del món.

Estic parlant de la mítica Universitat d’Oxford que han decidit bloquejar l’ús de Spotify en totes les màquines connectades permanentment o que es connectin via WiFi a la xarxa de la universitat. I per què aquesta mesura? Doncs el departament de servei de computació de la institució acadèmica ha declarat que la restricció es deu a que Spotify es basa en el protocol P2P per realitzar la distribució de continguts (la universitat prohibeix expressament qualsevol tipus de programa P2P).

Com era d’esperar els alumnes de l’Oxford han posat el crit al cel després de detectar que la universitat els havia tallat Spotify, diversos fins i tot van declarar que el servei els val com a eina per als seus estudis, per exemple els que fan alguna cosa relacionada amb la música tenen en Spotify una gegant base de dades musical a la d’anar.

Els d’Oxford han dit també que és que Spotify, en usar P2P, pot congestionar la xarxa de la universitat, cosa que dubto bastant passi (base l’apreciació en la meva experiència amb el programa) i en qualsevol cas configure la xarxa per que el trànsit generat per Spotify no congestions tot és relativament fàcil. D’altra banda suposo que igual que als alumnes la mesura tampoc li està fent gràcia a la gent de Spotify ja que estar bloquejats a Oxford no els dóna molt bona fama. Personalment crec que estem davant l’associació automàtica que molts continuen fent: P2P = El dimoni amb banyes i cua.

Vía: Pocket-lint

Un servei web recentment llançat anomenat Voddler pretén convertir-se en el Spotify de la pel.lícula, oferint streaming de pel·lículas gratuït per a usuaris de PC i Mac.

Voddler, que es va llançar fa dues setmanes, només està disponible actualment a Suècia, però, la companyia té previst implantar a tota Escandinàvia any que ve i VP Zoran Slavic va confirmar que altres països europeus i d’Amèrica del Nord s’afegirà una vegada que el model de negoci i la tecnologia han estat demostrat que funciona. També li va dir a un diari suec que una aplicació per a iPhone s’està desenvolupant.

Les descàrregues són completament legal, i el servei és recolzat per la publicitat es mostra abans d’una pel lícula s’inicia. En el moment 70.000 Voddler d’usuaris registrats tenen accés a prop de 800 pel lícules, amb més que s’afegeix sobre una base diària. La companyia també ha signat recentment acords amb Disney i Paramount per augmentar la mida de la seva biblioteca.

Vía | Geek.
Més informació | Voddler.