BeBlog

Envia les cerques en xinès a un cercador de Hong Kong, de manera que respecta les regles de censura del domini .cn però ofereix als xinesos una versió lliure des de la regió autònoma

Després de setmanes d’especulacions, Google ha tancat finalment el seu portal a la Xina. Des d’ara, el domini xinès de Google (Google.cn), redirecciona automàticament al domini de Hong Kong (Google.com.hk). Ja han passat dos mesos des que Google va anunciar que no acceptaria durant massa més temps les normes de censura de Pequín, encara que això suposés el tancament de la seva central a la Xina.

Amb aquesta decisió Google fa front a les normes de censura xineses però d’una forma molt estudiada. El govern xinès obliga a que les webs sota el domini nacional .cn acceptin normes de censura i s’adaptin políticament a les decisions del govern de la república popular. Reenviant el tràfic de Google.cn a Google.com.hk l’empresa californiana no trenca les normes del país ja que a www.google.cn simplement no hi ha continguts. El govern xinès bloca l’accés a altres versions internacionals de Google però en redirigir el tràfic cap a la web de Hong Kong Google planteja un important problema al govern xinés. En primer lloc perquè per al govern xinés resulta molt difícil blocar una web de Hong Kong. Seria com admetre que és una ciutat estrangera, cosa que no pot fer de cap manera. Però la realitat és que la regió autònoma de Hong Kong, i també la de Macau, són ben diferents de la resta de la Xina ja que els pacte de retorn amb Gran Bretanya i Portugal van incloure condicions que garantien un nivell de llibertat d’expressió superior al de la Xina continental. Fins ara el Google de Hong Kong era una versió poc diferent de la versió general de la Xina però ara és una versió clarament sense censura. El govern xinès podria intentar tancar-lo o obligar-lo a acceptar la censura però això seria legalment molt complicat i desencadenaria un enorme conflicte polític entre Hong Kong i la Xina o fins i tot a nivell internacional. El sistema judicial de Hong Kong és completament independent del de la Xina i es basa en la common law britànica així que una pressió del govern xinès en favor de la censura segurament seria contestada per les autoritats judicials i polítiques de la ciutat.

Google defensa, per això, que aquesta decisió és una “solució raonable” als desafiaments als quals s’han enfrontat la companyia.

Google confia que el Govern xinès respecti la seva decisió, tot i que ha reconegut que és conscient que podria bloquejar l’accés als seus serveis en qualsevol moment. Per aquesta raó es compromet a seguir molt de prop els problemes d’accés i ha creat una pàgina web, que s’actualitzarà diàriament, perquè tothom pot veure si els seus serveis estan disponibles a la Xina. Google concreta que la decisió d’oferir serveis en xinès simplificat està especialment dissenyada per als usuaris de la Xina continental, que es connectaran a través dels servidors de Hong Kong. Per part seva, els usuaris d’aquest país seguiran rebent el seu servei habitual.

Tot i això l’empresa adverteix que, “a causa de l’increment de càrrega en els servidors de Hong Kong i la complicada naturalesa d’aquests canvis”, els usuaris podrien veure certa desacceleració en el servei i no tenir accés de manera temporal a alguns productes mentre es canvia el servei. D’una altra banda, Google confirma que té intenció de continuar amb les seves operacions d’R+D a la Xina, així com de mantenir una presència de vendes, la mida de les quals dependrà en part de la capacitat dels ciutadans d’accedir al seu domini de Hong Kong.

El cas Google s’ha estès més enllà de la censura i ha creat un nus diplomàtic en les relacions amb els Estats Units, ja de per si malmeses per les disputes sobre la venda d’armament a Taiwan i les reunions del president nord-americà amb el Dalai Lama, líder espiritual tibetà considerat una amenaça política per la Xina.

Durant el cap de setmana, un portaveu del govern, Xinhua, va acusar Google, en declaracions de premsa, de buscar el malestar polític per haver llençat greus acusacions al govern xinès de donar suport als atacs hacker i de mirar d’exportar la seva pròpia cultura.

Via | Vilaweb

Permet l’accés a webs fins ara vetades

Google ha desafiat la censura xinesa i permet, des d’avui, l’accés des de la Xina a webs que parlen de les protestes de Tiananmen, del Tíbet i de moviments independentistes. El gegant d’internet nega que hi hagi hagut cap canvi en la seva política i diu que continua filtrant els continguts del motor de cerca, però el cas és que la famosa fotografia de l’home davant els tancs, feta a la plaça de Tiananmen el 1989, ara es pot veure a internet des de la Xina, com algunes webs dissidents més.

Fa pocs dies Google es va declarar disposada a deixar la Xina, el mercat més important de l’Àsia, per manca d’avenços en les negociacions que menava amb el govern de Pequín.

Vía | VilaWeb

Un atac de hackers contra comptes de Gmail d’activistes pro drets humans, motiu de la reacció de la companyia californiana

Un ‘sofisticat’ atac coordinat de hackers, fet el mes passat, contra comptes de correu Gmail d’activistes pro drets humans de la Xina ha estat la gota que pot haver fet vessar el got. Google, propietari del Gmail, hi ha respost amb un comunicat en què diu que ‘els atacs i la vigilància que han deixat al descobert’ l’empenyen a revisar la viabilitat de les operacions a la Xina, on les autoritats imposen als grans cercadors que censurin els resultats.

Google, que té un portal en xinès (Google.cn) en què s’apliquen els criteris de censura de resultats que imposa el govern de la Xina, pensa a deixar aquests filtres i anuncia que aviat en parlarà amb el govern. Si no arriba a cap acord, ‘potser s’haurà de tancar Google.cn i, potencialment, les oficines de l’empresa a la Xina’.

L’anunci de Google trenca quatre anys d’acceptació de la censura imposada per les autoritats als portals d’internet, i això vol dir no oferir certes webs als resultats de les cerques. ‘Quan vam llançar Google.cn, el gener de 2006, crèiem que el benefici per als xinesos de poder accedir més fàcilment a la informació i a una internet més oberta passava per damunt d’haver d’acceptar la censura dels resultats’, diu Google, però ara aquesta estratègia s’ha de revisar.

Segons els analistes, el mercat de les cerques a la Xina ha mogut el 2009 mil milions de dòlars, i per al 2010, hom calcula que Google en podia obtenir sis-cents.

Via | VilaWeb